EL DELATOR. RELATO GANADOR PREMIO ACCESIT (en catalán)

RELATO GANADOR DEL PREMIO DE ACCÉSSIT EN EL Ier. CONCURSO DE RELATOS BREVES SANT JORDI EN CONFINAMIENTO 2020, con entrega de los premios prevista para el día 8 de septiembre 2020 en el Teatre LA GLEVA de Barcelona. 

 

"Una alba inacabable va apagant les estrelles grises , una a una. Fuma darrere el gran finestral de la seva habitació i veu com comença a ploure, una pluja amorfa. L’aire és insòlitament pur a Barcelona. Ahir, des del Turó del Putxet contemplant l’horitzó va veure al Tibidabo com  la seva Noria  i la seva Creu  es difuminaven en una ratlla recta, blava i ben tallada. Aquest matí se sent bé, audaç per com està portant el nou encàrrec estrany i morbós, rebut: una lluita legal contra un delator, un tipus especialista en enviar anònims a Notaris i a Procuradors dels Tribunals de la ciutat. Deixa de ploure. Aprofita per anar a passejar el seu petit gos evitant el confinament, vol anar fins Sarrià vell.

Surt de la plaça Kennedy. Són les 7 del matí. Un cartell de colors a l’entrada dels “Escoltes de Montserrat” “Qui no cau no guanya”.  Bonica frase per aquests temps, pensa. Però per desgràcia en aquests nous temps , a la vida qui cau acostuma a no poder aixecar-se.  S’emociona quan   es troba l’edifici antic de La Salle Bonanova on el seu pare va estar intern a finals dels 40, i ens explicava anècdotes del hermano Felipe. Un nazi convençut que entrava a la cantina fent la salutació feixista, i tothom li responia ¡heil hermano!. Això ens feia riure, aquells diumenges d’aperitiu amb Martinis, de paelles i de futbol a les 5 de la tarda dels anys 70. Li agrada recordar   al seu pare així. Fa un repàs mental de les le seves últimes lectures . L’ha reforçat lleguir a Rainer Maria RILKE (Praga 1875- Montreux 1926) un dels poetes més importants en llengua alemanya i de la literatura universal. Va ser el primer a utilitzar la tristesa com una eina de poder creatiu. En els seus versos ens ensenyà a no ser vençuts per les pèrdues, a ser curiosos, a no tenir por de res.  Continuava caminant i es quedà clavat quan va trobar per sorpresa al professional  dels anònims  que sortia del CENTRE D’ACOLLIMENT NOCTURN de Sant Gervasi. NICANOR el delator. Va observar-lo de lluny com encorbat tancava el reixat de la Residència i baixava direcció al mar, on vivia a la Barceloneta  amb la seva mare, creia, portera en una escala llòbrega just al costat del Restaurant 7 Portes.

Camina inquiet i de forma compulsiva  pel Passeig de la Bonanova amb el gos, porta el mànec de la corretja dins els pantalons, el que produeix l’efecte de què el gos va solt al seu costat, però no és veritat, va lligat amb el fil invisible de corda de guitarra. S’atura per respirar davant el  CONSOLAT DE MÈXIC, edifici emblemàtic de Barcelona, construït a primers del Sr. XX com a Palauet o Torre d’un sultà àrab que s’estima molt la ciutat que l’acollí, va arribar a reglar animals exòtics pel ZOO. La generositat, el mal de moltíssims catalans. DANTE ALGHIERI ja advertia, creu la mateixa DIVINA COMÈDIA de la “provertá avaritia dei catalanis” Això no és bo. Al davant es troba el Consolat de Malàsia, i just al costat reconeix el HOTEL MIKADO, on tantes cites ocultes va tenir estant casat. “Això que dius és mentida. Tot t’ho imagines, tot .…”, li deia el seu editor MELITÓN MANZANAS CEREZO. Es conforta pensant en el gran savi HERÒDOT (2.500 ac)  i les seves idees extraordinàries:  la felicitat humana mai és duradora, el destí no el poden evitar ni els mateixos Déus.  Just en aquell instant, davant el Consulat de Malasia, va ser quan el va veure. Va sentir pànic, volia córrer però se li precipità damunt i l’apunyalà amb la seva navalla. L’aire era ple de soroll, de sang i de terror. Com li passa al Burt Lancaster sortint de la piscina amb el cel núvol i l’aire del nord que venia del Canadà, sentia un fred glacial. Tot ell era un tremolor.

MARIMON va obrir els ulls, ja no res reconeixia, el seu darrer alè ascendí per la gola i sortir suaument entre les dents serrades.

“No et moris MARIMON que encara em deus quartos i masses favors, MARIMÓN! Que sóc el MELITON MANZANAS jo! Oi que m’entens? Això t’ha passat per portar la mascareta torta, pr això no l’has vist que venia per tu  imbècil,  que sempre seràs un imbècil ”

FI