Hotel Mikado

Sent com l'apunta el fals cel de Gelida en un marc blanc i desert.  S'està al seu racó del jardí de casa ordenant retalls de premsa i prenent notes al Quadern.

Apunta  el que Dalí va deixar escrit: "Sóc català, i per tant un paranòic". S'acompleixen 25 anys de la seva  mort. " . El vici és un monstre i Llucifer en va ser l'arquitecte creador, i la meva obra és monstruooosa!". Va dir el geni de Figueres.

Està molt satisfet per haver pogut acabar la monumental obra de Cristopher CLARK "SONÁMBULOS. Cómo Europa fue a la guerra en 1914" (ed. Galaxia Gutenberg)". Escanejarà i ampliarà unes fotografies on surten el Zar NICOLAS II i el President francés POINCARÉ en un carruatge tirat per solemenes cavalls negres. 

Katte Moss acompleix els 40. Declara al VOGUE que les persones més interessants són els grans llibertins i els boixos, gent que crema, crema i s'encenen com fabulosos cohets grocs que exploten com aranyes negres contra les estrelles.  L'aire de Gelida li fa por.

Està fascinat per la  darrera obra que ha llegit de George SIMENON: "Maintenant la pluge". Una petita joia.  On es relaten  les protestes socials sorgides a tota Europa  per l'execució a Barcelona l'any 1909 de Francesc FERRER I GUÀRDIA,  pedagog català, lliure pensador i fundador de l'escola moderna. Anarquista,  martir de la llibertat de consciència.   Al 1915 els alemanys, per a contentar a ALFONS XIII, van retirar l'estàtua què com a homenatge tenia a a la Place Sante Caterine de Brusel·les.

Quan el sol pica li ve el neguit per baixar a Barcelona i trucar a la X. Reserva habitació per les 8 de la tarda al HOTEL MIKADO del Passeig de la Bonanova. Comprova l'efectiu que duu a la cartera.   Es trobaran al lloc de sempre.

Mentre condueix recorda que ha d'investigar a fons l'episodi històric del cas Joseph CAILLOUX , líder del Partit radical francés. Francmasó. Va ser president del Consell de Ministres entre 1911 i 1912.  La seva esposa, bojament enamorada d'ell, va disparar quatre bales al director del diari conservador "Le Matin", Mr. Gaston Calmette, el dia 16 de març  de 1914. "Le Matin" volia fer caure Cailloux publicant cartes d'amor íntimes de la parella, quan ella era la seva amant i ell encara estava casat.

La va veure entrar al BAR MANDRI. Acabada de dutxar. Molt perfumada. Grans ulleres de sol negres. Alta, desgarvada, superba.  Era la seva indiscutible musa química.. No l'havia vist. Li pessiga l'orella. "¡Qué susto me has dado!, estúpido....". Li fa dos petons. "Ya lo tengoo, ¿vamos?. Una roca grande de cojones...". S'abracen com dues criatures adolescents. Sent una enorme sensació de poder.     

L' habitació 666 del   l' HOTEL  MIKADO  és  plena de falsos gravats d'Epinal d'estil Rococó. Dona a la part de darrera del Passeig Bonanova, amb vistes a Collserola. Al fons destaca la Torre Foster il·luminada.  Edificis benestants. Algunes llums enceses.

Al posar-li una llarga linea blanca el va besar amb un petó infinit  i molt humid . Li posà les mans sota el suèter , no portava sostenidor. S'esgarrifava estirant molt suament  els durs mugrons dels seus ferms pits. Els vidres de la finestra llançen projectils brillants com lluïsos d'or. Ella es lleva a càmara lenta i la  tanca per protegir-se del sol que cau, una ràfega de vent humit tapa el seu cos com un llençol invisible. Comença la tempesta. La remor obstinada de l'aigua tritura el silenci. Aspiren la fresca pluja. Li acaricia el cul perfecte, sobrenatural. "Et sembla estrany el que et dic?" . "Calla, ¡mira¡"

Apareix un enorme borinot ros. Esgarrifant. Ella crida histèrica. L'insecte se’ls llença  sobre i amb una revista mira d'esclafar-lo. No pot amb aquest maricón.   Vola  i xoca contra el sostre buscant  una falsa sortida sense adonar-se que la  finestra està oberta de bat a bat. Tanca els llums. Deixa passar uns segons i els torna a obrir. El borinot ha fugit.

 Demà segurament el tornarà a visitar. Li tinc que explicar el meu nou relat: "La sopa boba".  

                                               FI