MARIMON I EL SALVADOR ROBERT MITCHUM

Estava a PARIS segut a la petita terrassa de la seva habitació del l’Hotel BOSÉJOUR a la Rue des BATIGNOLLES llegint “EN LAS MONTAÑAS DE LA LOCURA” del geni HP LOVERCRAFT. El sol brillava, el cel era d’un color blau fosc molt compacte no es veia ni un núvol, i de sobte l’atemoreixen les grosses gotes de pluja que cauen en diagonal i que al trencar-se dibuixen amplies taques en forma de monstres semblants als que descriu LOVERTCRAFT a l’Antàrtida.

El varen trucar quan s’adormia , era el POPINGA. “Han trobar a la LAURA morta, seguda al wàter amb un agulla hipodèrmica clavada al braç, sembla un suïcidi per sobredosi d’heroïna i cocaïna. M’ha informat el teu amic sergent MORRIS dels Mossos de Sant Sadurní. M’ha demanat que et truqui , has de venir a GELIDA”. Li ve al cap la cara de psicòpata del MORRIS el va salvar de ser imputat per les pallisses que pegaven alguns policies a la cel.la als detinguts que molestaven a la Comissaria de Les Corts de Barcelona. Aquesta poli de merda  li deu molts favors. “El problema és que l’han trobat a casa teva a la torre de GELIDA. La teva tieta Rosa la va trobar aquest matí. L’han hagut d’ingressar per un atac de nervis”. “Escolta’m bé POPINGA, tingues la boca calladeta. M’heu fotut les meves vacances. A veure que determina el Forense de Vilafranca i el Jutge quan aixequin el cadàver  “. “Ja ho han fet aquesta tarda”.  “Val, tenia claus de casa , ¿ què passa està prohibit que tingui claus?”. “ Procuraré estar demà a la nit a Barcelona , tinc que passar pel despatx , i després pujo a Gelida”.

Merda santa suposo que hauré de declarar. “Et trucaré quan arribi”. “D’acord MARIMON, el que tu diguis”. 

Va tornar a la terrasseta per fumar , el Boulevard BATIGNONE , amb la seva filera de gran arbres, estava desert i fosc, encara plovia, al fons es veia brillantment il.luminada la PLACE CLICHY . LA punta vermella del cigarret que va encendre regnava en la foscor de la nit.

Esperava al taxi que el duria a l’Aeroport Charles de Gaulle .  A l’avió renegava internament procurant que ningú se’n adonés. No es creia que la LAURA fos morta. No ho podia assumir, però ell sabia que això acabaria malament , ell mateix li ha havia explicat el suïcidi del actor Philip SEYMOUR HOFFMAN,  el darrer  Truman TRUMAN CAPOTE del cinema. Excepcional paper. HOFFMAN va suïcidar-se als 46 anys per sobredosi d’heroïna al seu apartament de NEW YORK , la seva vídua no podria entendre els motius, tot just quan havien refet les seves relacions i es visitava amb el millor psiquiatre especialista en addiccions. Increïble. Quan la LAURA esta va histèrica perquè li faltava farlopa, ell li havia suggerit que fes com el HOFMAN. Va sentí una llàgrima que va esborrar amb la màniga de la camisa blanca..

 

A Barcelona un taxi el va portar al seu despatx privat del C. Bertran. Calia destruir fotos i alguna carta de la LAURA. I sobretot buscava una bloc amb l’adreça dels seus pares que vivien a SUISSA. Els Srs. Gonzálvez . Ells s’hauran de fer càrrec del cos de la seva filla i disposar el que calgués  pel funeral i l’enterrament.  Tant de bo se la emportessin a Suissa. El MARIMON no en volia saber res de tot allò. No sentia cap culpa, ni tenia res a veure amb la seva mort. Per si de cas guardava les factures del Hotel de Paris i del vol.

La Laura s’havia acabat  per sempre.

 

Segut al seu despatx davant la taula de roure , malgrat tota la solidesa administrativa, perdia tota la realitat i li semblava estar dins un decorat de boira, amb taques negres , linies de colors, sons inexistents. L’amor no sempre es una virtut. Anava cremant dins el gran cendrer de vidre totes les fotos i cartes i postals , desfeia el temps passat  amb una gran parsimònia. No havia perdut el temps amb ella pobreta, molt moments de plaer. Masses. L’amor està en la pell pensava  mentre es prenia un segon gran got de wishiey i dues anfetamines. MARIMON tenia un secret : En els moments més difícils de la seva existència es feia passar per ROBERT MITCHUM i imitava el posat que feia a la fotografia de l’actor que guardava al seu quadern, procurava imitar els seus gestos, la seva veu, el seu comportament de mascle alfa, la seva valentia, la seva mirada del que passa de tot. I gràcies a aquest metamorfosi que havia aprés a fer feia molts anys es salvava i allunyava l’exercit de  les pors i penediments que l’ atacaven per tot arreu. La lluita contra la venjança del destí que va acabar amb LOVERCRAFT, a qui varen trobar mort mig congelat a un carreró de WISCONSIN. Com POE.

 

Com  es diu al LEVIATAN: Hi ha dues formes diferents de derrota: davant els altres i davant nosaltres mateixos. Aquesta segona forma de fracàs és molt més dura, sobretot si inclou la traïció a les nostres conviccions o a la nostre moral. Suposa la destrucció del nostre prestigi intern. Et trobes perdut , ja que provoca la implacable venjança  del destí. Sort que tenia la fotografia del invencible ROBERT MITCHUM que el protegia.

 

FI