VIATGE AL TRIBUNAL SUPREMO DE MADRID AMB EL VELL MASUET
"Estranyes
flors, aquestes que he trobat
per
i diamants d'escuma
brillant al sol"
Joan Vinyoli
L'AVE surt a les set del matí. Marimón Advocat es disculpa per anar a fumar. El vell s'emprenya i li recrimina aquesta falta de seriositat quan només falten cinc minuts per la sortida. Va a Madrid amb el seu client el vell Masuet de 101 anys i el seu asssistent peruà Lisardo. Van Al Tribunal Suprem. El tren vola i el vell rondina, el peruà l'incorpora a la cadira de rodes per anar al lavabo. Torna més tranquil i li comenta al Marimón que porta una corbata molt elegant. Marimón se l'arregla mentre contempla els camps de Guadalajara, on l'exercit republicà guanyà una de les poques batalles contra els italians que van haver de recular, una popular cantarella ho recorda. Ho havia llegit no sap on. Aquesta nit passada al HOTEL BETRÁN ha somiat que trucava per telefon i quan despenjaven s'escoltava una veu coneguda i acte seguit, penjava. Després caminava per la platja envoltat de pedres que en la foscor semblaven patates monstruoses.
Repassa la premsa. "Vivim sota un suau totalitarisme del que tots en som cómplices", escriu Bruce Béguot a "Le Park". "Fa vint anys que Kurt Cobain es va suicidar". "El buscotrión, un nou antidrepresiu que no provoca disfunsió sexual".
Pren dos càpsules sense aigua. Remena papers.
- Don Luís recordi a qui tremola potser se li escapa un premi. Quan entrem al Tribunal Suprem deixim parlar i vostè només faci que si amb el cap, només anem a preguntar com està el seu cas pendent de resoldre el recurs, no digui absolutament res, l'objectiu és fer pena a la funcionària, impresionar-la, no sé si m'explico... - diu Marimón.
El vell no contesta. No sap si és viu o és mort.
George Cloonney estrena "The monuments men". "Tinc molts punts dèbils diu Clooney". "Philip Seymour Hoffman mor als 47 anys per sobredosi d'heroina". Tuman Capote no va ser capaç i va fer la punyeta fins el final.
Marimón endreça la seva cartera. S'ha endut does novel.les. "L'altre" de Marta Rojals. La troba fascinant. I una flor en el desert. Hemingway, el mestre de l'el.lipsi. L' història secreta del relat es construeix amb el que no s'escriu, amb el sobrentés, amb l'al.lusió i el misteri. S'acosten a Madrid, el vell ordena que es disposin els tres per sortir els primers.
-No quiero colas.- diu Massuet.
Prenen un taxi.
- Al Supremo, Plaza villa de Paris con Marqués de
El taxista pakistanés ha de consultar el seu GPS. El vell no para de remugar amb gestos de llangardaix gegant. Marimón li recorda al noi que ha reservat taula a la una al Restaurant Casa Alberto, al C Huertas.
- Es uno de los clásicos de Madrid. Fundado el año 1827 - Marimón té gana.
- Bien señor, como disponga usted.
- Aquest moro dels collons té l'oblligació de conéixer tot Madrid!- crida el Masuet en català pensant que el taxista no l'entendrà i i a qui ordena que s'aturi davant l'Hotel Majestic. Majestuós. El taxista pegunta en anglocastellà si volen que reservi habitació.
- En este hotel el Sr. Don
Francisco Cambó tenia suite todo el año.
Fue Ministro de Fomento con el Rey Alfonso XIII. Un hombre extraordinario. Lo
conocí en el Real Club Marítimo de Barcelona. El primer yate de España era
suyo. Se llamaba "Catalonia". Éramos amigos. Le presenté a mi hermana
Helena. Salieron unos meses, pero murió soltero en Buenos Aires. Era
prácticamente el dueño de
Davant la entrada del Tribunal un amable policia ajuda a sortir del taxi al vell i a l'assistent amb la cadira de rodes.
- Lisardo dale una propina al Policía.
- Ja no es donen propines als policies Sr. Masuet... - diu Marimón entrant al Tribunal - Sobre tot no s'aixequi de la cadira, farà molt efecte davant la funcionària que té la seva causa.
- Sr. Advocat , pregunto: ¿ Com explicar el que tinc que explicar ara?.
- Són coses que no cal explicar. Les paraules estan millor amagades Sr. Masuet, el que importen són els nostres moviments, escenificar molt bé, saber administrar el silenci no sé si m'explico ¿oi?
Passen els controls i es dirigeixen a
La visita ha estat
un èxit com ell esperava. L'atenció
dispensada per
- Esté tranquilo Don Luis , que el ponente ya ha redactado el fallo y pronto tendrán la sentencia. Jurénme que no dirán nada, es favorable a usted. ¿Me lo juran?
Tots tres afirmen amb el cap.
Surten del Suprem.
- Ara vull anar a Génova. - diu Masuet.
-¿Qué diu ara?
- Al Partido Popular, a demanar que m'ajudin contra aquest fill de puta.
- Però Sr. Lluís..., no cal demanar ajuda a ningú, no ha sentit a aquesta bona dona?
- No em refio d'aquesta cacatua, no em refio ni de Déu consagrat.
El Carrer Génova està al costat del Suprem i qui paga mana. Després de deu minuts de control i d'explicacions, els reb una mena de relaciones públiques.
- Es un viejo militante de Mataró en el Mar Mediterráneooooooo...le hace mucha ilusión visitarles....
- Me llamo Luis Jaime Masuet. Siempre les he votado. Quiero que me ayuden en un pleito que tengo en el Supremo. Este de la corbata es mi abogado.
Marimón no sap on posar-se.
- El Sr. Luís tiene 101 años y muchas veces no sabe lo que dice... Usted dígale que sí a todo y nos vamos enseguida.
- Seños Luís , seguro que nuestro señor le ayudará...
El relacions públiques té halitòsi.
- Yo hice la guerra con los Nacionales ¡en el Tercio de Nuestra Señora de Montserrat y quiero que me ayuden! Como en Catalunya sólo se ven banderas separatistas les voy a cantar el Iturmendi : Mooontaaañas nevaaaadas , banderas al viento...
Tots riuen. El Marimon li torna a fer un gest a la relacions públiques com dient-li que el vell està grillat. El segurata al.lucina.
- Don Luís... que tenemos que irnos a comer...- diu el Lisardo.
- ¡Tu calla y trabaja que sólo me quitas la pasta del cajero automático, cabrón!
- Sí señor como ordene Don Luís
S'acomiaden del relacions públiques que tota l'estona mosttra un gran somriure i tres dents d'or. Li recorda un vell actor que es deia Jaime Caffarel.
- ¡ Volvemos a Barcelona ahora mismo ¡Este cabrón es un falso Judas!
- Pero Don Luís si tenemos mesa reservada para comer... - intenta tranquilitzar en Lisardo.
- ¡Dos cojones fritos me voy a comer!
Dalt d'un taxi ell vell li crida :
- ¡Coma usted solo ¡tiene habitación a su nombre en el Majéstic! ¡Quiero todos sus justificantes de gastos, mañana por la tarde en Caldetas!
- Páselo bien Don Marimón - li diu el pobre Lisardo que treu un mocador banc des de la finestra del taxi per acomiadar-se.
Un taxi el porta a
Chueca. Entra a una taberna de
Marimon els hi demana on pot anar de putes.
- Hotel Diana. Super. Macro. Rusas i ucranianas, increíbles. Y es que además les gusta follar- diu el més gras.
Molt ràpidament el conviden a dues ratlles . No pot dir que no a una invitació d'un bon home. Els hi dóna la seva tarjeta.
- Venid a Barcelona y llamadme, sois dos tíos cojonudos.
- Esta noche estaremos en Chueca. Ven al Bar Smoke , hay una fiesta de lesbianas con espectáculo en directo , se lo comen todo. Ven que reiremos.
- Vale ok si estoy en condiciones vendré.
- Ok amigo.
- Os quiero un montón - es despedeix Marimón entusiasmat
El taxi creua el
Pozo del tío Raimundo de la cañada real . Veu molts cotxes de luxe que entren
i surten. El taxista és molt discret i
no parla en tot el trajecte. Entra al
Diana i com li han dit és arribar i moldre. Puja amb una rosseta que se sembla
a
Els seus ulls, d'un blau intens de postal, tenen la vivacitat dels buscadors de causes perdudes. Melena curta. Plena d'eau de rochas. Porta un top negre sense sostenidor i un texans negres molt cenyits . L'habitació està força bé.
- Son 60 media hora i 100 una hora.
Li dona un bitllet de cent. El moolt cabró li diu:
"¿Te preocupa el pasado? . Imáginate que es un vida soñada, todo intemporal"
"No comprendo".
Li acaricia un mugró dur i gros com un cigró d'or. "
Venga chup... esto si lo comprendes verdad mi amor ?
Sí, mi amor.
Prepara dues ratlles. Marimón li demana un 69. Passen molts minuts d'exercicis linguístics empastifant-se la boca.
- ¿Quieres que avise a mi amiga Xenia y nos montamos un trio?. Sólo son 200 más, tienes mucha pasta. Abogado gana mucho dinero.
Destrempat li diu que si, que si però que ha d'anar a treure diners del caixer. Però no porta VISA.
- "Me invitas a la última? - diu Marimón. Demanen un ampolla de ginebra, llimones i un bol de gel. Teva, meva, teva. Així vam estar fins que es buidà l'ampolla. El rellotge marcava un quart de dues. Ella mastegava un tros de pell de llimona i deia per enèsima vegada:
- No será por dinero. ¿Qué te importa?". La noia va escopiar a terra les deixes de la limona, desprès s'acabà de despentinar passant-se el dits pel cabell, s'eixugà la boca amb el dors de la mà i li donà un cop de puny a l'esquena.
Fuig del local desesperat com una ombra en l'ombra amb un nus com una pedra que li destroça l'estómac. Com una gran rata negra.
Pren un taxi.
- A la discoteca Smoke, al lado de
FI
Una aventura a la antigua usanza, jajaja.
ResponderEliminar