LA RECLUSA I EL SETGE DE KRHISNAPUR VERSIÓN INTEGRA cAP 1 - cAP 2

LA RECLUSA I EL SETGE DE KRISHNAPUR

PUBLICAT AL  LLIBRE FM GELIDA – AGOST 2018-

A Mª Eugenia Gay Rosell , por su brillante y valiente gestión al frente de mi querido ICAB,  y por  escucharme cuando más lo necesitaba.

 

Al Bar del Hotel BERTRAN , la TV dona les notícies, La primera  que l’impacta és la del Suïcidi de KATE SPADE (1962-2018) , trobada morta amb una fina i hiper-cara bufanda de seda  lligada al coll com a fatal soga al seu apartament del exclusiu barri de l’Upper East Side de Nova York i amb una nota a la seva filla de venjança contra el seu ex marit (“pregunta perquè al  teu pare”). Es mostren imatges d’ unes conegudes fotos  de la famosa dissenyadora de moda. De jove el posava. Les fotos són de l’any 1999.

 Horrible final per la bella Kate,   que la traslladarà fins les silencioses profunditats del Mar on es mouen mariners ofegats, que escupen algues marines, peixos d’ulls immensos obrint-se camí en l’eterna foscor i criatures amb pinces, lluitant a càmera lenta,  devorant-se unes a altres. Creu que la seva venjança és terrible, molt cruel  per a la seva jove filla, però no hi vol pensar més. Era la seva vida. Que descansi en pau, pobreta.

MARIMÓN arriba al despatx per començar a redactar un recurs , però ho deixa aviat per continuar escrivint el seu diari.  Recorda un discurs del Professor Dr. PI i CAPOLLA: amigues i amics, descobreixo que el gran filòsof alemany  Arthur SHOPENHAUER (1788-1860) és l’autèntic descobridor de la postveritat que avui infecta el sistema democràtic.  Es recupera en una nova edició actualitzada, potser la seva obra més famosa “EL ARTE DE TENER RAZÓN” , que conté 38 estratagemes de mala fe per sortir sempre guanyador en un debat , amb independència que el diem sigui veritat o una mentida. Anota la famosa frase de Shopenhauer  “quien discute no combate en pro de la verdad , sino sólo de sus tesis”.

No és el mateix la post veritat que la mentida. La primera és un intent de manipulació de la realitat i suposa  crear  crèduls voluntaris; la segona és  una afirmació que contradiu ells fets i que busca enganyats voluntaris.

Sona el telèfon: El Profesor Pi i Capolla insisteix que vol venir, si o si,  a veure’l al despatx al migdia.

- Li faré un foradet al migdia. - diu el cínic advocat.  

- El problema de la vida és que es molt avorrida. – contesta el professor sortir-se’n de mare.  

- Però Professor...., no se n’adona... si vostè no fa  res acabà  per no fer res – contesta el Marimón amb el seu conegut to didàctic - La frase, benvolgut Doctor, no es meva,  és de la escriptora FRED VARGAS (pseudònim de Frédérique Audoin-Rouzeau, París 1957) a la segurament obra mestra del gènere policíac europeu “QUAN SORT LA RECLUSE” , editada en llengua espanyola per Ediciones Siruela,  i vull destacar , estimat amic, la excel·lent traducció del francès  de la jove Anne-Hèléne Suárez.    S’ha de llegir el llibre, a mi m’ha entusiasmat;  el millor en anys  . Té un final , molt, molt emocionant,  Professor. Un final  brillantíssim  que tanca el cercle i el domini de les pors mitjançant el mètode de gratar-les sempre sense parar. Li aconsello estimat que cada matí, en llevar-se, surti al jardí i comenci a recitar aquest poema en veu alta 15 vegades:

“Escarba en tu miedo, hombre,

No lo sueltes,

Hay que rascar hasta el final,

Hasta sangrar, escarba, chaval, porque no te

queda otra “

 

La RECLUSA és en realitat una aranya amb un verí que pot ser mortal que viu als Pirineus francesos i als EEUU. Reflexiona sobre el doble o múltiple sentit d’algunes paraules. Són paraules divines. També pot haver-hi una dona reclusa a la presó o que es reclou voluntàriament per no tornar mai més al món. A l’Edat Mitjana hi havia moltes dones que es convertien en recluses. Sovint eren solteres amb fills del  pecat. El pecat... el pecat. No es perdi la sèrie de NETFELIX “The Sinner” Doctor.  Quedarà garratibat amb l’actor protagonista. Segueixo : aquestes pobres desgraciades vivien la resta de la seva vida recloses en petits espais com colomars, gàbies de bestiar...  en condicions infrahumanes, inimaginables avui dia.  I s’alimentaven del que la gent els hi llençava dins el seu cau. No pot deixar de pensar-hi. Ni les bèsties patien tant com aquestes pobres desgraciades, que havien de dormir sobre els seus propis excrements. Prop de LOURDES, Dr. ,  es conserven en molt bon estat dues coves que van ser habitades per recluses.  

Frédéric AudoIN-Rouzeau, té extensa obra , amb més vint novel.les . També li cridà la atenció que  és una primera autoritat mundial sobre el terrible  període de LA PESTE NEGRA a Europa. M’interessa moltíssim estudiar aquesta terrible pandèmia que va devastar més de la meitat de la població europea. Ho tinc marcat amb el meu llapis fluorescent groc.

Deixa plantat al professor amb la paraula a la boca.  El matí li passa volant. Té que visitar un client al C. Roca i Baltlle número 13, a dalt de tot del seu  Barri del Putxet  de Barcelona.  Aquesta part del Carrer, afortunadament pels veïns com ell,  és molt desconeguda pel públic i per això poc transitada. El punt més alt del Turó del Putxet és al parc que corona el turonet.  Hi ha unes vistes general extraordinàries de Barcelona.  Encara si conserven cases centenàries, modernistes, renaixentistes .  Inimaginables. Al número 17 es pot veure una magnífica i ben conservada escalinata de ferro que porta a l’entrada del casalot on encara hi viu el seu vell client Sr. D. Luís Masuet Curto. (1*)

-Ajudi’m, Sr.  MARIMÓN , ajudi’m, la meva germana DAUSETA em vol incapacitar i recloure’m a la meva habitació, com una moneta de circ-

-Sr. MASUET...són imaginacions seves. Però, bé, parlaré amb ella. Com a fidel servidor seu que sóc i que m’honora ser-ho em permeto aconsellar-li que cada matí, al llevar-se...canti....

- ¡Que canti ta mare¡- diu Masuet amb el seu  accent tortosí.

 

Torna al despatx,  li truca la Procuradora De Celis. Han decidit, amb un altre client, pactar una sortida amb Fiscalia. No haurà d’escriure cap recurs. Tota la tarda lliure. Baixa al centre a peu Balmes avall, avall, fins la Gran Via i anar trencant cap a Pau Claris tocant l’històric Carrer de Caspe de Barcelona. ¡Quina gran  desgràcia  que les excavadores, mostres guiats per la cobdícia, s’hagin carregat l’antic Cinema NOVEDADES¡ . A la llibreria LAIE , reposa amb un cafè amb llet comme il faut. En sortir es compra EL DICS (ed. L’altra) d’ Irene Solà (Malla, 1990).

La crítica diu, d’aquesta bonica escriptora d’ulls negres de 28 anys, que és l’alegria de narrar. Que posseeix una vitalitat extrema i que crea amb atmosferes d’una gran potencia lírica. Retalla la seva foto  per enganxar-la amb cola blanca all seu actual Quadern.

Se sent millor persona.

En tornar a casa, l’inefable Dr. PI I CAPOLLA li explica que s’ha trobat  un gran escarabat negre al seu portal. L’agafa amb el índex i el polze, li mostra,  i se’l posa a la boca. Es va permetre assaborir un moment la sensació de moviment d’aquell bitxo, i finalment el triturarà amb les dents que li quedaven, amb tant plaer com si fos una trufa banyada de xocolata.

Desesperat i amb els punys a l’aire, el vell Doctor preguntava al seu Senyor: Jesús Nostre Senyor; doni’m forces per aguantar, a la vida, a les pors i als setges.   Nunc dimittis anava cridant aquell boig.

Aquest plom del Pi i Capolla estava obsessionat amb el que devien sentir i patir els herois d’un destacament avançat anglès a La Índia, a El setge de Krishnapur , que va ocórrer prop de 1860 , i on homes i dones van poder resistir, amb l’ajuda d’alguns nadius fidels a SM LA REINA VICTORIA (*2) aquell increïble setge que va durar més de tres mesos, dels sanguinàries tribus de sipais que s’havien revoltat, que esbudellaven els  presoners encara en vida i  violaven les dones en sèries de tres al cent. Els afortunats abans de caure en mans d’aquelles bèsties humanes, sacrificaven als seus fills amb un tir al clatell. Altres presoners, el natius,         ho passaven pitjor, ja que eren venuts o regalats per ser objecte de sacrificis humans a sectes secretes que adoraven al maligne.

MARIMÓN tancà el seu mòbil i es mossegà el llavi sentint el fàstic que li produïa la seva pròpia vilesa. Havia enganyat a un client o li havia dit només mitges veritats, el que encara es pitjor.  Fuma una mica. Veure’m que passarà demà, pensava, apressat per recloure’s al seu apartament del Putxet.

Nota als lectors:

Us recomano que en la foscor de la nit no poseu la mà a cap calaix, no sigui que us piqui una aranya reclusa. Com diu el tango del gran Carlos GARDEL  “De buen humor, fuera el dolor”    .  I concòrdia.

 

 

 

(1*) VER en este blog : “VIAJE A AL TRIBUNAL SUPREMO DE MADRID CON EL VIEJO MASUE

(2+) VER I OIR en este blog:   TEMA  MUSICAL DE LA PELIULA   “LA JOVEN REINA VICTORIA” con la maravillosa voz de  la musa y  cantante   Sidney O’Connor

 

-