MARIMON I EL DR. POPINGA AL BUS 22

 

 EL MARIMON I EL DR. POPINGA TROBADA A BARCELONA AL BUS 22

El Doctor  Josep Mª Popinga (1) apareix a la Parada del Bus 22 del Passeig de Gràcia amb Diagonal. Va al  Col.legi de Metges,  al Passeig Bonanova, on s'organitza unes jornades sobre la “La Responsabilidad civil RC de los cirujanos plásticos”. Són dos quarts de vuit del matí.

 MARIMON fa estona que espera segut esperant el 22, sent el cel dins els seus ulls, blau i vermell, per sempre.

Li agradaria recuperar la sèrie de CANAL + "WEEDS", on una mare protagonista manté a la seva familia de classe mitja-alta pija d'un Estat imaginari del nord dels EEUU  venent Marihuana. La va trobar molt original y divertida.

 Voldria tornar a veure el film "HERIDA" del gran director francès Louis MALLE, un dels deu directors de cinema més grans de la història,  de fet voldria veure totes les seves pel.lícules, per exemple ATLANTIC CITY amb un ja vell Burt Lancaster que trenca amb tot.  Li explota el cap amb el voldria fer, voldria fer, voldria fer. Té el remei infal·lible contra aquesta ansietat: el llit i la lectura. El llit és el millor racó del món,  deia algun savi un pel pervertit, i potser té tota la raó i és convenient no llevar-se mai del llit, excepte per necessitats, evident.  

 Repassa l'extraordinari treball : "EL AMANTE DE LOS MITOS"  de Emilio LLADÓ, publicat a EPBABELIA, el 24 de novembre de 2012, el conserva fotocopiat després de tants anys.

 Dels mites a la realitat: està bastant satisfet.   Ja ha acabat el seu treball sobre  la famosa FOTOGRAFIA de l'any 1941 on surten destacats,  el Mariscal HIMMLER, amb el mateix bigoti que l’Adolfo HITLER, el Cap indiscutit de les SS i considerat uns dels cervells de la solució final per l’extermini, i protagonista en la reunió secreta mantinguda a un antic Castell de Baviera prop de Munich,  a finals de l'any 1943, on es va adoptar la famosa solució final. Capturat pels aliats l’any 1.945 es va suicidar amb una càpsula de cianur a la presó de Nuremberg abans de poder ser jutjat i executat.

 Quatre anys abans, també es va passejar per la muntanya de Montserrat,  com si fos un rei venerat pel llavors Abad del Monestir, igual que amb Franco. Himmler  creia que a Montserrat es trobava amagat el Sant Grial. Aquesta foto existeix, i no recorda haver-la vist en cap programa de TV3. Sent una enorme nàusea que pot bloquejar gràcies a l’art de la respiració.

 Al mig de la primera foto també apareix el coronel ZIENIS fent idicacions amb el barç dret i el dit enguantat de negre. ZIENIS , l'ucrainès,  terrorífic criminal de guerra i executor material de la mort de milers de persones (dones, nens, avis...), va  repetint el Marimón, parlant sol a la parada del Bus, mig congelat.  Ucrania , o com diuen  els periodistes dels informatius de TV3, en especial l'inefable Cruanyes, amb cara de bon noi,  allargant estúpidament la Ï  : UCRA-Ï-NA presentat com a possible model d’Estat independent per Catalunya, un exemple a seguir pel nostre pais.   Groc o Vermell. Groc i Vermell. La diferència entre la  O  i la I. La prepotència de la fe li torna a provocar nàusees.

 Cal recordar que en aquella  època, UCRAÏNA era un jove Estat indepenendet reconegut per l'antiga SN (la Societat de Nacions antecedent de l'actual ONU). Un Estat aliat dels nazis com altres Estats satèl·lits de l'època durant la II Guerra Mundial (1939-1945).

 Observa dalt del 22  com els caminants van de presa, amb les mans a les butxaques, la cara de les dones tibades, tothom amb les seves preocupacions, amb els seus  petits assumptes. Tothom té necessitat de fer alguna cosa.  En arribar a la Plaça Lesseps,  i per efecte dels colors grisos dels Josepets, les siluetes dels cosos es tornen més i més negres , fins esborrar-se com si fossin mitjes tintes.

 Queda obsessionat amb la cara del ZIEINIS,  al mig de la foto amb el dit negre recte i inquisidor de la prepotència de la fe, i a la seva dreta, apareix retratat el famós cara de malvat  Hans KALTERBRUNER,  processat als Judicis de NUREMBERG,  fou condemnat i penjat a la forca l'any 1947. Considerat pels experts com un dels pitjors criminals nazis del III REICH. A la foto mostra un somriure malèfic, d'home molt sobrat, degenerat, amb una gran  cicactriu, ferirda de guerra deia,  al  pomul dret de la seva cara que s'aprecia a la fotografia. Creu recordar que el l 'inolvidable actor YUL BRUNNER, el calvo amb la mateixa cicatriu, postissa pel cas,  l'havia interpretat o retratat en una vella pel.licula de GUERRA dels anys 50 del S. XX.

 ZIEINIS i els seus braços executors als Camps d'extermini,  eren  sicaris nazis i feixistes dels Estats satelits del REICH (Lituania. Letonia, Ucraïna, Croacia..).  Els models a imitar per Catalunya, diuen a TV3.

 L'any 1941 ALEMANYA guanyava la Guerra, FRANCO i MUSSOLINI manaven gràcies a la seva ajuda. Guernica era molt present. La por als bombardejos era enorme,    KALTERBRUNER es mostra pletòric, molt satisfet  escoltant les informacions que ZIENIS els hi proporcionava in situ sobre la construcció dels Camp d’extermini de MAUTHAUSEN , pels milers i milers  de presos o esclaus.

 La FOTOGRAFIA com a màxima informació possible. Prova indiscutible. Veracitat.

Prova de càrrec admesa pels Jutjes deL Tribunal internacional , en les llarguissimes sessions dels Judicis de matí i tarda a NUREMBERG (1946-1950).

 En el seu univers paral·lel, POPINGA passa de la realitat als mites.

El bon doctor Louis POPINGA estava grillat per la maría , sentia  cançons inexistents que reproduien sense veu els seus llavis carnosos. massa molsuts es deia a si mateix.  Sentia molt la POR.  S'imaginava que l'escoltaven i que tenia persones darrera seu al BUS. La por que devia sentir HERODOTO (s.v III ac)  en els seus viatges per territoris salvatges bàltics i Eritrea, els més sanguinaris segons escribia el Venerable. Eren territoris desconeguts pels grecs, Déus del món civilitzat com escriu el gran poeta  YARUZAKIS:

 "Avui , desprès d'una llarga nit el poeta s'ha elevevat molt alt al nostre cel, a la vista de tots, i j'ha és part de la llum. "

 Marimón sent que algú  l'observa,  es gira i es troba petrificat al veure al Josep Mª. ¡Que fort que parla el sonat del Dr. POPINGA¡. Centre d'atenció del tot el 22 bus.   El cos pensa i parla.  Torna a sentir el neguit a l'estomac. El sol li travessa la vista i veu al Doctor amb la dignitat agresiva dels qui l'ironia dels altres suposa la pitjor de les catàstrofes. 

 El Dr. Popinga i el Marimón seuen sols al 22.  Requiem per la Casita Blanca. Un meravellós edifici del molt empinat C. Bolivar mostra ninfes amb els genitals a l''aire.

 “Popinga, molt de gust¡”. "Marimón.  advocat. Encantat”. Popinga li explica que viu en un àtic de la Diagonal  amb ximeneia i taula de billar que va heretar dels seus pares i que avui s’ha llevat a les 5 del matí per parlar amb un pacient (client de Tokio) i que aquest matí assisteix com a oient, té prohibir parlar, al ....     Li pregunta el seu cognom. “Marimón igual que el nom. Marimón Marimón”. “Ostres ¡ jo vaig ser nuvi d’una tal Rosa Marimón ¡”. El Bus para en sec. "Si, era la meva cosina, va morir de càncer fa uns 10 anys”.  “Ho sento moltíssim”. “Si , va ser molt dur, només tenia 39 anys.” No li explica que no va anar al seu funeral. "Tu creus que la moral és la debilitat del cervell?"

 El Dr. Popinga té una  veu un pel massa aguda, amb entonacions canallesques i perverses.  No para de xerrar. Els seus ulls són d'un blau descolorit i desgastat per haver vist masses coses.  “Les úniques persones que m'interessen són els boixos i els borratxos. Són els únics que sempre et diran la veritat. Gent que crema, crema,  i s'encenen com fabulosos cohets grocs que  exploten com aranyes negres contra les estrelles.

 Callen mentre el 22 es va tornant a omplir d’escolars i de mamàs. Es fixa en dos nens quasi adolescents que van d’uniforme d’un centre educatiu del Opus Dei, subvencionat per la Generalitat. Polo vermell amb escut i pantalons grisos. La seva mare, vestida de vint-i-un botons,  mostra una exquisida educació i un rostre amb uns ulls i uns pòmuls lluminosos. Un cul radicalment perfecte. És molt guapa.

 Es concentra en l’olor de l’exquisit  perfum que rega generosament el seu coll i potser altres parts de  seu cos suprem. El pubis depilat. La carn. Somriu de forma permanent i enlluerna amb les seves dents perfectes. Parlà castellà amb els seus preciosos fillets.  El Josep Mª torna a parlar per explicar-li que a primers dels anys setanta del segle passat anava amb la Rosa Marimón a l’Institut del Teatre de Barcelona  llavors al costat de la Plaça del Padró, al Carrer de la Cera. Que fumaven molts porros cada dia. El Dr. Popinga fa anys que està en tractament amb Metadona per les multi addiccions que pateix.

 El seu discurs és d’una sinceritat brutal que provoca que la mare del Opus perdi el seu somriure al sentir les paraules porros i metadona. El Marimón calla, mira i escola, com un bon aprenent en una Lògia.  “Aquesta tarda em toca redactar un informe mèdica incapacitant un pacient per  firmar un contracte d’arrendament de negoci per  un client propietari un torre mig amagada per l’Avinguda Pearson  que vol llogar a un empresa fantasma que es dedica a organitzar festes amb intercanvis de parelles. Dues saunes. Tres piscines. Luxe total.”

 Tots els passatgers del 22 poden escoltar el monòleg del Popinga. “La Escola Canigó està subvencionada pel Departament d’ensenyament de la Generalitat com escola concertada. Quina gran vergonya ¡, mentrestant persisteixen els barracons pels nens pobres”. La mare directament al.ludida fa baixar del bus als seus estimats  afanyant-se per abandonar l’escenari del crim.

 Arriben al seu destí.  Vols seure a fer un café a la terrassa de CASA PEPE ? He recaigut a la beguda. Necessito ajuda.- confessa Popinga-  Ets uns bona persona.  Vols continuar sent dolent per no ser com un animal domèstic, mon ami ?. 

"Segurament".

 Tinc un pacient que no pot evitar passar dies negres. De vici extrem. Bogeria . Unes depressions asqueroses, amb pensaments escatològics , llafiscosos.  Sempre em demana que li construeixi un mur com el de Pink Floid . Jo només els enderroco.

 Marimón sent una forta atracció per aquest personatge. Una confiança absoluta. Ho sento tinc que marxar ja. Vine aquesta tarda a casa i parlem, ¡ pollastre , que ets un pollastre¡. Es sensiblement carinyós, li estira suament la orella esquerra mentre li dona una tarjeta amb la seva adreça. Fins després pollastrot...Tete.... jo t'ajudaré tinc la solució al teu mal vici, maricón...

 L’aire de la Bonanova és tan fred que trenca la conversa i cadascun marxa per separat.

 1.- Popinga : en homenaje al protagonista de la obra maestra de G Simenon: “L’homme qui regardait passer les trains”