WALDEN O LA SOLITUD
WALDEN O LA SOLITUD
EXTRACTE DELS DIARIS DE 2014
1 ABRIL 2014
Segut al Bar Parera de BADALONA, comença a
sentir-se sol, ben sol , com una fulla caiguda
d’un roure. Com va escriure BALZAC: viure sol dins el silenci en
una desesperació permanent.
El consola l’exemple de Henry D. THUREAU, filòsof i escriptor de “Walden” , publicada als EEUU l’any 1854; aquest grandíssima obra la escrigué aïllat del món durant 2 anys i 2 mesos, incomunicat enmig del bosc envoltat de llops i ossos amb memòria, poc amistosos amb l’espècie humana, , que en aquell temps ja els matava a milers, sense compassió.
Durant tot aquest període va viure en una
cabana de fusta construïda per ell mateix, just al costat del gelat Llac Walden al
Nord de Michigan, als EEUU. D’aquí ve el nom del llibre: WALDEN.
Deixa de mirar el cel, i es queda contemplant molta estona un gran cartell convocant a la gent a una assemblea amb el reclam de "NO PAGUEM". Li agradaria poder anar-hi per exposar als assistents, com a professional del Dret, que la desobediència civil és possible. Jurídicament és possible o millor dit : era possible quan Thureau la proclamava a meitats del S. XICX, en la seva lluita contra la esclavitud. Justa causa. Però sap que no hi podrà anar. Mai no té temps per compartir amb els altres. Quin drama.
Torna a passar un tren, sempre li han fascinat els trens, com li passava al Kees (1). El sol ja primaveral es va llevant i la terrassa del Parera s'omple poc a poc, tothom veu cervesa gelada. Torna al seu Quadern. Planifica al mil·límetre un proper viatge a Madrid. Exposició de CEZZANE al Museu Tyssen. Li ve al cap l’ email rebut ahir de la seva ex, però encara mig amiga CLAUDIA DE JESÚS, que ara viu a Londres amb la seva nova i guapíssima novia NATHALIE MORIZET : "Tu relato resulta estremecedor y esconde una enorme soledad. Besito. C.". Queda molt content amb lo del “besito”. És un bona injecció de moral. Quin canvi en la vida de la Claudia, pensa. No pot anar sol a Madrid, però igualment hi anirà. Segur que a Madrid trobarà un bona companyia, encara que la tingui que llogar. Demana el seu tercer tallat i una aigua amb gas.
Troba fascinant la tasca que desenvolupa l'advocada CINTHIA PETRICH i que explica a una entrevista a la premsa. Petrich és una experta en dret internacional penal humanitari i actualment dona classes a soldats de l'exercit regular de MALI que lluiten contra els talibans més temibles de la YIHAD, autors de les pitjors atrocitats possibles. Ara presos, la majoria ha fugit. Ella els instrueix per evitar que torturin als presoners. No és broma en una zona on la mutilació és habitual i un bon dia tallen una orella com a simple ritual. Els avisa: Cal lliurar-los sencers al Tribunal internacional penal de La Haya, perquè siguin jutjats i condemnats. Chinthia tracta desesperadament d’explicar-lis, moltes vegades quan ja es massa tard.
Continua amb la premsa, ja no sap que llegir, i gira pàgina, Anne HIDALGO nova alcaldessa de PARIS amb el 53,34% dels vots enfront el 44,06% de la seva rival de la UMP Nathalie Kosiusko-Mortizet NKM. Una dona de bandera, preciosa, amb uns ulls verds que desplomen. Habitual del Bar "JOLIS MÔME" del molt pijo Districte 9 . Surt la seva foto, vestida informal, molt elegant, amb una baguette a la ma. NKM és la filla d'un diplomàtic jueu riquíssim. Diuen que es una dona molt brillant, viva, però perillosa. No entén perquè li diuen perillosa. Una bobo o Bohemie Bourgoise. "Vous avez perdù¡".
Sobre la vida de l’Anne o Ana Hidalgo,
primera dona alcaldessa en la història de París, que va néixer a la bonica
localitat gaditana de San Fernando un mes de juny de 1959, recorda un compte
que algú li recomanà com un brillant
exemple de forma estructural d’escriure un relat breu, l’autora és una
escriptora quasi desconeguda anomenada Asun GÓMEZ BUENO, i creu recordar – ho
té anotat segur a casa seva – que es troba a la web nomecuentesmascuentos.com.
Realment troba molt meritori el triomf
electoral d’aquesta gran dona.
Recorda amb gràcia com DALÍ va deixar escrit: "Sóc català, i per tant un paranoic". S'acompleixen 25 anys de la seva mort l’any 1989. “El vici és un monstre i Lucifer en va ser el creador”. Es el que cal evitar, per això decideix trucar a la LAURA, per ajudar-la contra el vici excessiu. Estima amb bogeria a la Laura, però quan es retroben sempre surt més impotent del que estava. La Laura és un cas perdut. Quin amor més dramàtic¡. Quin patiment d’enamorat sense esperança¡. Per intentar que es distregui, li proposarà que l’acompany a Madrid. Dit i fet, amb una trucada queden a les 8 de la tarda al HOTEL MIKADO del Passeig d ela Bonanova. Comprova l'efectiu que du a la cartera.
Es consola pensant en el capità FITZROY i els anys de vida en un perill constant al vaixell BEAGLE amb DARWIN, navegant per mars desconeguts, terres desertes vermelles de sang, homenets monstruosos i bruts. L'Antàrtida. El cap d'Hornos. Es mareja. Com li ha agradat sempre viure perillosament, pensa uns segons. Encara no s'explica com aquella nit d'hivern el seu client Doctor Ismael Popinga, no va ser detingut pels mossos d'esquadra. El Dr. li explicava que només recordava que trucava insistentment a un pis de cites del Carrer Casanova i com no li obrien, i ell insistia histèric, borratxo perdut, fins el cul d’una substància opiàcia del seu laboratori secret al Hospital psiquiàtric. I com alguns veïns se li apropaven. Com es pot arribar a perdre el control d’aquesta manera. Encara no s’ho explica...en Popinga....quina persona tan rara, sent una certa por.
Canvia de xip, i de notícia: El genial futbolista Paul GASCOINE (GATESHEAD 1967) va arribar a prendre tres ampolles de Whiskie diàries i setze enormes ratlles de cocaïna per dia. Durant quatre mesos no va provar l'aigua ni el menjar. Aquesta confessió va donar la volta al món el mes de novembre de 2011.
Ja de tornada a Barcelona sense haver dinat, dalt
del tren, esperant es facin les 8 per veure a las Laura, s'apunta les dues
darreres novel.les que ha llegit aquest mes : "Signé PICPUS" i "MAIGRET et l'affaire Nahour”.
PARIS congelat. El Boulevard RICHAR LENOIR. La cerveseria de
Punto y final
NOTA:
1: kees POPINGA , increïblement genial personatge central de la novel.la “L’HOM E QUE MIRAVAPASSAR ELS TRENS” escrita per George. SIMENON l’any 1938 (Colecció novel.la negra diari Avui/edicions 62-Barcelona); no té res a veure amb el personatge del Dr. Ismael Popinga
"Sóc català i per tant un paranoic" (S Dalí 1904-1989)
Con mis buenos deseos a todas y a todos. Que el impar 21 nos traiga la suerte necesaria para empezar a levantar el vuelo.
ResponderEliminarAlbert Soms