EL FIL DE L'AGULLA

 

Relat breu de terror: la punta de l’agulla.

 “ Al vespre va a sopar amb la seva esposa MARTA al Restaurant EL CABALLLITO BLANCO com cada dissabte, el VIÑA SOL fa brillar les copes. MARTA la mou lentament, amb una parsimònia i un posat  que l’inquieta i l’excita. MARTÍ alça la copa per brindar sense deixar d'observar-la,  estava més radiant que mai. Acaben d’arribar de Menorca, la pell bronzejada de les seves espatlles desprèn un olor exquisit. El seu perfum de sempre. Encara li feien gràcia les seves tonteries de nena  de Barcelona, amb els seus llavis corvats de nina. Peròno la pot perdonar,  tot té un límit, no feia cas d’amics que l’advertien de les seves aventures. No ho podia creure, es consolava  pensant en el que va escriure Josep PLA : no ens han de preocupar la mentida,  el nostre estat permanent és el pecat, però el descobriment  casual que l’està  enganyant durant anys  amb el seu teòric amic de tota la vida, el RICARD és el punt i final . Té fotografies d’un detectiu privat un  dels millors de Barcelona, que la va seguir durant 1 mes. Agafats de la ma a l'entrada de la casa del seu amant,  fent-se petons dins el seu cotxe. La MARTA és així: una nimfomafana empederninda que li ha trencat el cor, i l’ha portat a desitjar llençar-se pel Pont de Vallcarca.  Però hi ha mentires que no tenen perdó..  I el seu cas no té remei, o mora ella o moro jo. La estima amb bogeria i això encara li ha fet més mal. Està desfet. Procura mantenir la compostura. Té el nervis de punta. No hi ha volta enrera. 

Només el fumet del rap li  distreu els  sentits. Al aixecar la vista per servir més vi,  just en el moment que el va veure entrar, corpulent amb jun abric gris marengo i un barret negre. Causa respecte i temor. Li recorda un espia de la KGB de les novel.les de LE CARRÉ i el gran SIMLEY , demana taula i  unes angules amb vodka. Menja amb finura, com un llepa fills, la finura del psicòpata assassí. Ho té tot disposat, la esperarà a la sortida del restaurant,  el seu mètode es clavar-li una agulla molt fina al cor. Mort instàntanea. Morirà sense patir. Elegant i bella fins el final. L’agafarà  com si anés molt beguda, l’entrarà al seu cotxe amb destí als forns crematoris de la Fundició Cersa a 10 kilòmetres de Barcelona. No quedarà ni un cabell.

Mira el rellotge, és l’hora, el MARTÍ s’aixeca de la taula, i deixa caure el tovallor, és la senyal definitiva pel BORIS. 

-Perdona Marta, no recordava que tinc que parlar amb el comptable per un assumprte urgent que està al menjador del fons.

-Clar que si estimat,  li allarga la ma i ell la besa. L’útim petó.

El Retaurant està plé , MARTÍ es dirigeix a la taula del BORIS i dissimulant le deixa un sobre amb la quantitat pactada. Els seus somriures són mínims i cortesos.  

El MARTÍ segueix caminant fins la caixa on felicita al Cuiner pel seu magnífic Rap al Caballito Blanco. Fet al forn i cobert de formatge francès i guindi-les. Ünic. Darrera a caixa seu l’amo a qui coneix des fa molts anys.

 -Què tal sr. Marimón? Tot bé?.

-Si, si, tot fantàstic MARCELO,  Feliciti al cuiner de part meva pel rap , aquesta vegada s’ha superat. Facim el compte que tinc una urgència i haig de marxar ara.  Veu com la MARTA parla pel mòbil rient. Amb qui estarà parlant ara?. Segur que ha quedat per demà?. Es la darrera visió que té d’ella.

-Vaja, és un problema greu, el puc ajudar?

-No , no, coses de feina. Paga en efectiu i deixa una bona propina. Miri MARCELÍ li demano per favor que envï a algun cambrer per avisar a la meva dona que he hagut de marxar amb urgència i que ens veurem a casa. Ara parla pel mòbil i no i no la vull distreure. Tingui – li dona 50 euros en mà - són pel taxi de la meva esposa.

Surt del restaurant, és nit de lluna plena , camina sense presses fins que trobi un taxi que el durà a casa.

 

 

                                          FI

-