VIATGE ALS JUTJATS DEL PRAT

 

Camino recte i estirat pel Carrer Mallorca, de sobte no se com ni perquè, em sento perdut un instant, em veig com un BORINOT ROS que vol escapar de les rets de l’aranya invisible. M’aturo i planto els meus peus adolorits – ja tinc hora amb el dermatòleg, paciència - , contemplo l’estàtua de Mossèn Cinto Verdaguer,  el vull reptar també sóc una estàtua que respira cinc minuts, i segueixo endavant a buscar el Metro per anar als jutjats del Prat, tinc que agafar la linea blava fins a Collblanc per canviar a la línia L-9 Nord direcció  Aeroport. Em torno a perdre dins el monumental forat ovalat de la moderna estació de Collblanc. Durant el trajecte llegueixo “Invitació a la  bellesa” de Raimon Panikker (Barcelona 1918) : “La sabiduria i la veritat van unides” , em sento un farsant pensant amb la jugada que preparo amb l’Asto, però reflexiono : m’ho mereixo , tot el treball l’he fet jo i soc un imbècil pagant un 50% a les garrapates. De sobte el cor  em colpeja, he perdut el mòbil?. Serena’t. Te l’has deixat a cassa la meva mare. Te l’has deixat a cassa la meva mare. Tranquil, es perd d’estació retorna a Collblanc  i ara si encerto. Surto a la parada de Mas Blau, estic al costat del tenebrós barri de Sant Cosme, que al vespre es transforma en un super de la droga.  En cinc minuts trobo el modern Jutjat , faig correctament el tràmit. Tot perfecte, entro a un bar de mala mort i demano una cervesa gelada,    i  torno a Barcelona molt més relaxat.  Final de trajecte.  Casda dia comença una nova vida, cert, però els problemes continuen. Demà serà un altre dia.

 

                                                               FI