DIARIS DE MARIMÓN 2009 continuació

 

 

            

                                       William FAULKNER 1897-1962 Mississipi

 

DIARIS DE MARIMÓN 2008

 

Prenia el sol a la terrassa amb la vista del vell Castell de Gelida, volia sobreviure passant desapercebut . Llegia la entrevista feta a JAVIER MARIAS a EL PAIS, acababa de publicar la seva última obra "ENAMORAMIENTOS". MARIAS era un desconegut pel Marimón fins que va llegir  “Mañana  en la batalla piensa mi”, l’entusiasmà.    Va endinsar-se en la lectura de l'entrevista i anotà alguns fragments.

 "Las novelas no dan respuestas. Como dijo FAULKNER lo que hace la literatura es lo que hace una pobre cerilla cuando se enciende en mitad de un campo en plena noche. No sirve para iluminar nada, sólo sirve para ver un poco mejor cuánta oscuridad hay alrededor. Hay una especie de incondicionalidad en el amor que nos debilita. En el fondo todos somos sustitutos de alguien por azar,  la IMPUNIDAD me subleva. Estamos llegando a unos momentos en los cuales se está acabando con la espontaneidad”

 Havia de comprar el llibret INDIGNEZ-VOUS de HESSEL. Es el moment de mobilitzar-se. Es l'hora d'actuar.

 Repassar la premsa del matí. Va subratllar  unes declaracions del JUTGE GARZÓN: 

 "Tiempo de VERGÜENZA por el abandono de los principios que nos deberían ayudar a afrontar y superar los retos de una crisis económica fabricada por un capitalismo rampante. Tiempo de Medicoridad porque se ha desarrollado una visión alicorta de la situación política y económica. Tiempo de RENUNCIA porque todos, en un escenario de corresponsabilidad , estamos consintiendo y propiciando esta situación".

 ERIC CANTONA, el gran ex futbolista, proclama que per trencar el sistema  tothom hauria de deixar de pagar les hipoteques. Aquesta acció seria devastadora pel sector financer. La impunitat em revolta.  No suporto la hipocresia.  Aplica-t’ho a tu mateix MARIMON li deia el seu Metge Dr. LUPRESTI .

 El CAOS segons MURAKAMI: "aquella massa de pedra insensible que semblava penjar d'un fil invisible, estava suspesa en un punt baix del cel, com si no sabés on col·locar-se. Tenia,  per alguna raó, un aspecte artificial , i a primer cop d'ull semblava fabricada per l'home, com si fos un element que formés part d'un  decorat. Al costat hi havia una altra lluna més petita de color verd”.

 Despreciava els suposats periodistes que utilitzent els blogs com a una font creïble d'informació objectiva i constatada. El fet de que els periodistes  propaguin un rumor sense fonament i els difonguin per una font anònima i covarda, és una desviació de la democràcia , i posa en perill les cartes de noblesa d'un ofici com el periodisme, que ha de procurar fer possible la integritat de la informació...”. 

 Estava redactant el seu informe de la querella per injuries i calumnies contra una  Empresa multinacional amb seu a Manchester,  que havia contractat a un desgraciat que anava repartint fulletons anònims  a la sortida dels Ferrocarrils de la Generalitat de   Sarrià , amb la foto del client, conegut empresari , pare de família  i membre del Opus Dei,  amb aquestes paraules “A.R. client habitual de saunes del Gay Eixample, a Dios rogando y con el mazo dando”. L'escàndol  va ser monumental.

 Tot era degut a la negativa total i absoluta de l’empresari a acceptar una fusió amb una multinacional mitjançant una OPA hostil, MARIMÓN va haver de contractar al conegut i violent Detectiu ex-convicte BENIGNO ESTEBAN , una nit quan el repartidor dels fulletons ja marxava, el van obligar a  entrar  en un cotxe, que es desplaçà fins una nau industrial de Santa Coloma de Gramanet.  Va rebre mes osties que la verge consagrada, fins confessar qui era el que el va contractar, a partir d’aquí BENIGNO va anar estirant del fil, i va costar sis mesos averiguar qui era el que estava  darrera de tot, resultà evident: un sicari que actuava pagat per l' empresari milionari  anglès, amo de  la Multinacional.

També van haver d’encarregar un informe d’una cèlebre psicòloga forense fent constar el dany moral ocasionat al client, de com va entrar en una depressió i no s’atrevia a sortir de casa, i quan es veia obligat es posava una barba postissa. 

La psicòloga   va haver de ratificar el seu informe  el dia del judici.

La realitat és que justícia es només pels rics.

El seu al·legat en la fase de conclusions del judici va ser extens i fàcil d'entendre, concís i fins i tot agradable a la oïda. Per tot el que exposat , va dir de forma solemne, demano es dicti un veredicte de culpabilitat , contra la empresa multinacional KELLER SA. , com autors d'un delicte de injúries i que tanmateix  siguin condemnats a pagar al meu client la suma de 600.000.-€ pels danys morals a la seva imatge de ciutadà i pare de família exemplar Sr. A.R.  

Va guanyar el cas. L'endemà el va trucar l’advocat de la part contrària , un gentelmen molt educat,  cínic com un cargol de mar. Mira.... la intenció del meu client és pagar-vos 450.000.-€, al comptat demà mateix. Sàpigues que tinc un dossier ple de fotos del teu client entrant i sortint de la coneguda Sauna Gay Mercurio.  Espera deu minuts que li consulto al client. Sr. A.R. si recorren la Sentència, el cas anirà a l'Audiència de Barcelona, i pot acabar al Tribunal Suprem. Poden passar anys fins que aquest malsomni acabi. Va acceptar sense dubtar-ho. Si, estem d'acord. Quina alegria em dones, un tema menys.... si et sembla preparo un acord de confidencialitat, et dono totes les fotos i els negatius i els diners en efectiu. bitllets de 50.-€ o 100-.€.   Quan van signar l'acord,  el client  s’havia deixat barba, tenia un altre veu, aquí té la seva part quedo molt agraït pels seus serveis no cal que em signi cap rebut,  en breu vaig  viure a Madrid, la seva dona m'ha demanat el divorci i una pensió milionària. Li desitjo molta sort, sàpiga que jo mai prejutjo a les persones. Es van acomiadar amb una forta encaixada de mans. I mai més el va tornar a veure. 

 Al cap de dos dies al sortir del jutjat, va patir una nova crisi d'ansietat,  es va sentir perdut en un món que li repugnava.  El seu cor estimulat per l'adrenalina bategava com una màquina tallaferro, no podia aguantar la ràbia que sentia cap un veí que li havia ratllat el cotxe al pàrquing de casa seva. Ell va fer el mateix amb un tornavís. Quan es van trobar   cara a cara va tenir que escoltar les seves amenaces: Bon dia fill de puta¡ ¿perquè m'has ratllat el cotxe? Et tenim  gravat com ho feies, el dia i l’hora, et tinc agafat pel collons. Va preferir ignorar-lo. L'agafaria pel coll i li aniria donat fortes bufetades a la seva cara de cabró d’aquell calvo, casat amb una Doctora que sonada que estava sempre de baixa  , la Dra. Milagros. ¡Com l'odiava¡. Si em fas algo penso denunciar a la teva dona per estar de baixa sense motius. Tinc alts contactes a la Seguretat social.  El meu investigador la va estar seguint i l'ha forografiada  pel carrer, anat al super, rient amb una grup d’amigues, anant a buscar als seus fills a l’escola. Mira quines fotos tinc. La cara d’aquell  cagarro va emblanquir com un got de llet. O sigui que molt de compte amb mi, fill de trenta mil putes. Algun dia el BENIGNO s’ocuparia d’ell, pensava dins el cotxe camí de Girona.

 El  principal problema  que tenia és que no havia aconseguit estimar ningú de debò, com li passava a THOMAS RIPLEY,  mai no havia estimat incondicionalment, en el sentit d'estar disposat a escoltar cada dia totes les històries que li expliqués la seva parella i que quasi mai l'interessaven. Sacrificar-se per una altre persona. Ni una sola vegada. Però calia fer-ho?. Era incapaç de dir a la seva dona  frases com:  no sé...¿ què vols fer ara?. No sé què vols. No sé que vull.

 Va somiar que ingeria un  verí mortal, però la mort no li arribava. La seva ànima es va escapar decidida a retrobar un altre cos.  Pujava pel Poble Sec direcció Montjuïc. Havia dormit en una gran sala de l'Hospital Clínic prop d'on va anar a visitar feia molts anys al pobre Sr. Médico que es trobava moribund, sol a la seva habitació. El seu lleuger somriure,  la seva dent d'or també s'apagava fent-li companyia, però en el somni la brillantor li escopia als ulls,  al seu costat reposaven uns nens monstruosos que no paraven de xisclar. Havia d'aprovar com fos aquell examen de Dret Internacional Privat.  Caminava alegre amb el seu gosset blanc i els germans C.  amb el seu difunt pare. Passaven per uns carrers i unes places molt agradables. Al nord es veia la Torre Foster de Collserola.

 ¿Sap que Doctor LUPRESTTI? : Hi ha dues desgràcies úniques a la vida: el remordiment i la malaltia. 

Va continuar llegint les divagacions del Príncep Pierre BEZUJOF a GUERRA I PAU, amb TOLSTOI es sentia còmode, segur de si mateix, no sé el motiu, serà la seva percepció de la vida. BEZUJOF explicava el seus principis a la vida, el primer era el arribar a coneixe't  millor.  Tenir temperament.  La perfecció només s'obté a través de la saviesa.  

 Lleguí a la premsa un bon article del Xavier Vidal Bosch que guardava en el seu dossier de premsa : el socialisme i la seva derivació socialdemòcrata no pot pretendre combatre la crisi,  amb criteris i polítiques de la dreta. Només aconseguirà recuperar el suport social si defensa els sectors populars de la desigualtat i l'exclusió, reivindicant la política com a rectora de la economia i plantar cara als poderosos portant a terme   una estricta regulació dels seus abusos insolidaris i destructors.  Com és possible que no s’hagi explicat de forma didàctica i concreta, fàcil d’entendre, que el gran capital , amb la complicitat de la banca, va ser el responsable de la Gran crisis del 2008?  

 ¡Que tornin SHUMPETER i KEINES per recuperar la moralitat a la economia¡, cridava  com un possés.

 Vivim en un món amb en nivell de realitat menor que el del món irreal. Un món caòtic. (MURAKAMI).

 Va retallar l’article “La temptació del populisme xenòfob”  de J . RAMONEDA publicat a EP del 27.2.2001 , i el guardà al seu arxiu de premsa. Recordava les paraules de la esposa de l’expresident de la Generalitat Sr. Pujol sobre els immigrants. Li feien fàstic. 

 El mateix va fer amb una carta publicada a La Vanguardia , robada pel feixistes i portada a Salamanca. Era del JOSEP CARNER , que arribar a ser Ministre d’Hisenda de la II República espanyola, enviada al President de la Generalitat Francesc MACIÀ l’any 1932. Li va cridar l'adverbi reservadissimament que Carner utilizà en aquella històrica Carta. Sr. Macià, voldria informar-lo reservadissimament de la situació al Congrés. 

Quan la bogeria puja al tron ¿qui s’escapa del seu contagi a la terra?. Mentre dissertava se li apareixien els llavis de la seva clienta, molsuts i tendres com els d’una bona gossa de fatigues, però certament atractius.

 GAY TALESE a “HONRARAS A TU PADRE” el retrat del clan dels BONNANO,  primer llibre de no ficció sobre la màfia escrit per un periodista des de dins i sense el qual no s'entendrien la sèrie cinematogràfica de EL PADRINO ni LOS SOPRANO, el va portar a intimar tant amb la família del capo BILL BONANNO que va acabar creant un fons per pagar els estudis als seus quatre fills, quan el seu pare va entrar a la presó per complir cadena perpètua.

 El receptari de TALESE per ESCRIURE: Primer curiositat. Segon, paciència. Tercer, establir una relació de confiança amb els protagonistes, convertirse en un protagonista per dir el que li doni la gana. La imaginació et ve sola. 

 Les portes que valen la pena són les que se t'obren des de dins gràcies a la teva habilitat, mai les que fas caure d'una puntada de peu. Has de viatjar, parlar amb les persones. Tot es redueix a conèixer de primera mà allò de que parles. 

 FRANK SINATRA tenia una mirada neta, precisa, poderosa, poètica i inoblidable, fou un gran amic de TALESE.   

 MARIMON sentia fascinació pels iconoclastes , persones contraris als cultes i a les imatges sagrades. Els iconoclastes varen ser un moviment herètic sorgit a l'imperi bizantí dels segles VIII i IX amb aquesta ideologia, que rebutjaven  l'autoritat reconeguda de mestres, normes i models. Varen ser perseguits i quasi exterminats pels exercits dels Papas de Roma.

 Va deixar el llibre i es quedà paralitzat amb la imatge de la lluna que es mantenia potent mentre el cel de Gelida  començava a clarejar i l els gossos , un gall i una gralla es feien sentir de forma intermitent, primer el gos, desprès el gall i finalment la gralla, i així fins l'infinit.  Aquell vespre algú li va preguntar en una trobada què opinava de la màgia i el simbolisme. Es va quedar en blanc, era un profà.  

 El só del mòbil el va despertar en el millor dels sons. Feia molts dies que no dormia tan a gust. Va pensar amb el que deia el mestre TALESE sobre els telèfons. Era el seu company  MILLAS, que l'informava que ja s'havia suspés el judici de l'assumpte que tenia contra els  RIUDERRODES. Es va vestir d'estampida,  per anar a nedar a la piscina de la Salle Bonanova. 

 Quan nedava procurava no pensar. Només havia de respirar correctament i no errar en els moviments de braços i cames amb el millor estil  del crol, seguint les instruccions científiques de l'ex-nedador professional i socorrista mexicà PORFIRIO DÍAZ.  Molts pensaments l'esgotaven. Perdia la concentració necessària per arribar als mil metres que es proposava nedar diàriament, tenia una táctica, comptava el número de piscines i cada número evocava una efemèride passada. Per exemple el quatre l'associava a un fet històric, per exemple l'any 1914 l'inici de la Primera Guerra Mundial, el sis l'inici de la Guerra Civil espanyola, i així amb cada número de piscines. El va interrompre  la dolça veu de la seva clienta Natalia Mas,  explicant-li  les recomanacions que li havia donat la seva psiquiatra :  si tantes ganes  es pot fumar un porret cada matí, no posi gaire quantitat de cannabis, pensi que acaba provocant despressió, només un al dia al aixecar-se, després del café i havent esmorzat s'ha de prendre el Prozac, sobretot no ho oblidi, i un Lorazepam o Orfidal. ¿ L'Orfidal té relació amb Orfeus el Deu de la son? . Si, suposo que el laboratori devia pensar en Ell quan el va comercialitzar.

 Després de nedar anava directe a la sauna finlandesa, aquell dia es va trobar amb el  DOCTOR BARRET. Feia anys que el coneixia i tenien exactament la mateixa edat. El Doctor era vidu. La seva dona va morir ofegada al mar del port de la Selva. Va ser una gran tragèdia. Segons Barret va tenir un tall de disgestió. La paella és molt perillosa. Costa molt digerir-la..  Escolti'm una cosa Doctor, ¿on m'aconsella que vagi per anar a lligar ? . Al “LUZ DE GAS” , vagi cada setmana els dimecres entre les onze i les dotze . Hi han la tira de separades de quaranta cap amunt . Moltes estan boníssimes i tenen moltes ganes de sexe. Si els explica que és advocat ho tindrà molt fàcil. Experimenti.  Té moltes possibilitats. Però ha de ser constant.  .    Pensava en les èpoques de caps de setmana al BALNEARI PRATS de Caldes de Malavella, la facilitat per trobar una ànima solitària era extraordinària. Totes tenien ganes de follar. Suposava que el seu estat  de feblesa i la influència de l'aigua eren claus per acabar al llit. Es va tapar amb la tovallola al notar l'inici de la erecció. No fallava. La natació era fonamental per la seva existència. El Dr. Barret tenia per costum lleguir algun diari, ajuda a que el temps passi més ràpid li explicava, vol que li deixi algunes pàgines? . Veurà com  la sorra del rellotge vagi baixant més ràpida fins arribar als quinze minuts. . El diari acabava arrugat per l'humitat de la sauna. Procurava anar cada dia a natació, ara  feia masses setmanes que no hi anava. No es podia permetre aquella falta de disciplina.    Ja portava 30 minus dins la Sauna. Xop de suor que li regalimava per tot el cos. Els porus de la pell eren oberts i suraven a discreció. Sortia per dutxar-se amb aigua gelada i entrava novament a la Sauna. Eliminava quasi un litre de toxines. Era meravellós. Podia afaitar-se sense sabó.  Quin gran invent dels nórdics ¡,  construien petites cabanes de fusta que escalfaven per sota la terra amb carbó. Se n'han trobat rastres de l'any tres mil abans de Jesucrist. Pensi que als paisos nórdics és molt difícil suar. Clar,  Reien a gust. El Doctor es va acomiadar. Au revoir Monsieur  BARRET ¡  . A bientot Monsieur MARIMON ¡ .  Sol prenia el diari i llegia per no aborrir-se. Havia de col.locar-se de manera que no mullés el diari amb la suor que li queia del cap. Mantenia el coll recte i anava fent rotacions tal com lo havia ensenyat el bon Doctor a qui apreciava de forma sincera. Pensava en els beneficis dels  règims multipartidistes existents als paisos del nord d'Europa, com Suecia. No obstant el Dr. BARRET, angófil declarat,  era partidari del bipartidisme. Si fas sauna has de procurar que el cor bategi el mínim. Recordo el cas d'un jove grassonet que es masturvaba dins la sauna, i quan eyaculà va patir una lipotimia . El van salvar de miracle. 

 

No pararé fins descobrir qui és el Judes de la meva Junta ¡ . El seu bonic nas envermellia amb la indignació que sentia aquella  bleda de la Natalia Mas. El va enganyar, no va respectar la seva promesa  d'un augment de la quota que li pagava   Marimón le va retreure que  abans la paraula donada tenia un valor absolut, que es definia una persona que no era de fiar com “que no tenia paraula”. Citava a Josep  PLA : els pagesos , homes de molta paraula tancaven els negocis amb un “fet¡” i una encaixada. M'has fallat i jo no perdono. Havien quedat per la tarda per intentar arribar a un acord el més just possible. 

 Anava a la reunió de la tarda amb la lliçó ben apresa. Les paraules són accions que porten reaccions, una cop les pronuncies no les pots parar. Més que mai havia de ser prudent. Mostrar una falta absoluta d'emoció. Havia comprat dues entrades pel Teatre. Al Goya es representava “Truca un Inspector” de JB PRIESTLEY protagonitzada pel gran actor JOSEP Mª POU.

 “Sans la liberté de blamer il n'est point d'eloge flatteur” -BEAUMARCHAIS

 Estava totalment en contra d'un sistema judicial acusatori , que significa que qualsevol pot acusar a qualsevol del delicte que li sembli, i que correspon a l'acusat demostrar que l'acusació és falsa i sense cap fonament. S'inverteix la càrrega de la prova. Això es produïa als EEUU amb el cas DOMINIQUE STRAUS-KAHN, segons el magnífic article dominical de BERNAD-HENRY LÉVY a la premsa, el van enfonsar amb acusacions falses d'una secretària sense escrúpols, i anys desprès va ser declarat inocent. Straus-Khan hauria estat un grandíssim estadista que el Món ha perdut .

 Pensava en el que devia patir un dels seus referents:  DASHIELL HAMMET , l'home que es va negar a  delatar a amics per ser comunistes.  De camí a la reunió es va comprar el llibre INTERROGATORIOS (Ed. Errata Naturae) , va retallar una fotografia de Hammet durant els interrogatoris que va haver de suportar durant el seu segon judici de març de 1.953. El llibre descriu l'enorme força moral que va mostrar durant els anys dels processos de la Caça de Bruixes instigats pel senador Mc Cartthy per les suposades activitats nord-americanes. Durant els interrogatoris HAMMET lacònic com el seu personatge SAM SPADE , es va acollir a cada pregunta que li feien a la  Cinquena Esmena de la Constitució dels EEUU (“Em nego a contestar a la pregunta perquè la meva resposta podria incriminar-me). El tribunal de forma obsessiva que confessés que era comunista i que delatés a altres persones. Hammett va ser jutjat i tancat a la presó l'any 1951 per negar-se a declarar. Tenia 57 anys. Hammet com a exemple de persona amb una ètica inaguantable , capaç de perdre-ho tot per defensar els seus principis étics fins les últimes conseqüències.

 Curiosament la seva filiació política va néixer al esclatar la Guerra Civil Espanyola. Al 1937 Hammet ja era un escriptor famós i ric que ajudava a finançar amb els beneficis dels seus llibres pel·lícules, moviments  antifranquistes com THE SPANISH EARTH.   Havia triat un camí i no hi ha volta enrere.  

 

Marimón memoritzava la conferència que havia d'impartir el dissabte al Grup d'advocats joves : el món , amics i amigues, es troba dividit pel nacionalisme, l'odi religiós i el racisme, entre d'altres símptomes del retard de l'espècie humana. Ho havia copiat i traduït d'un article d'en JOHN CARLIN.     La maduresa consisteix en saber reconèixer la part positiva de la vida i assumir-la per tirar endavant, intentant aprendre de les males experiències o traumes viscuts al passat, d'acord amb els principis de l'estoicisme. 

 

Com més la tractava la trobava més abjecte, el darrer grau de  vilesa era devastador. Era dolenta, indigne.  Com molt bé ho ho definia JUAN MARSÉ era un categoria de conducta o situació lleugerament més baixa i distinta de “sinistra” .  Havia apuntat al seu quadern els adjectius emprats per MARSÉ per qualificar una pel.lícula del valencià naif SIGRID MONLEÓN sobre la vida del gran poeta GIL DE BIEDMA. 

 Ell mateix havia catalogat la escala de la degradació humana, turmentant-se  per conductes i experiències viscudes :  sinistre, horrorós, abjecte, vil.

 Mentre seia a la sala de reunions . La secretària li havia dit que la seva clienta encara trigaria mínim mitja hora, llegia un bon article de IGNACIO VIDA-FOLCH a EP : “DESOLACION Y CONSOLACION”. Relativitzant els aforismes que sovint utilitzen moltes celebritats i persones que estan per sobre del be i el mal. Per exemple el gran escriptor JULES RENARD deia que “Qui més ens estima i admira és el que ens coneix menys”.  I això depèn de cada cas. Aquest aforisme no sempre és cert. El que si va apuntar van ser dues definicions del fundador dels Jesuïtes S. IGNACIO DE LOYOLA sobre el que significa l'estat de desolació i consolació. LOYOLA descriu amb el castellà de la seva època,  l'estat de desolació com “la oscuridad del ánima, turbación en ella, moción a las cosas baxas y terrenas, inquietud a varias agitaciones y tentaciones, moviendo la indifedencia, sin esperanza, sin amor, hallándose toda perezosa, tibia, triste y como separada de su Criador y Señor”.    

Va estripar aquells apunts. Els escolàstics buscaven que l'home fos un ignorant. La santificada "docta ignorantia". 

 També li va cridar molt l’atenció unes declaracions que havien trobat de VICENÇ VIVES criticant molt el paper de l’església catalana  durant la postguerra, això no ho expliquen a TV3, que no s'enfadi la "Mare superiora" ¡ 

 

 

 

CONTINUARÀ