DIARIS SENSE FINAL II

 

              

                     DIARIS SENSE FINAL II

 

Quan nedava procurava no pensar. Només havia de respirar correctament i no errar en els moviments de braços i cames en l'estil del crol, per mantenir el seu cos recte com una barca . Tal com li havia explicat científicament el simpàtic Socorrista Cubà Aureliano. Molts pensaments l'esgotaven. Perdia la concentració necessària per arribar als 800 metres que es proposava nedar diàriament.  Li repicà la veu de la seva clienta Sra. Arderius explicant les recomanacions que li havia donat la seva psiquiatra :  no li aconsello,  però si tantes ganes té es pot fumar un porret de marihuana de Gabón cada matí , és el millor antidepressiu que conec, una altra dia experimentarem amb LSD, no posi gaire quantitat de cànnabis, pensi que acaba provocant depressió, després del cafè i havent esmorzat s'ha de prendre el Prozac, sobretot no ho oblidi, i un Lorazepam o Orfidal. ¿ L'Orfidal té relació amb Orfeus el Deu de la son? . Si, suposo que el laboratori devia pensar en Ell quan el va comercialitzar.

 

Ja dins la Sauna finlandesa va saludar al Doctor Barret. Feia anys que el coneixia i tenien exactament la mateixa edat. El Doctor era vidu. La seva dona va morir ofegada al mar del port de la Selva. Va ser una gran tragèdia. Segons Barret va tenir un tall de digestió. Aquella cala era molt perillosa, sobretot a partir del setembre quan les fortes corrents eren diàries.  Escolti'm una cosa Doctor, ¿on m'aconsella que vagi per anar a lligar ? . Al “LUZ DE GAS” , vagi cada setmana els dimecres entre les onze i les dotze . Hi han la tira de separades de quaranta cap amunt . Moltes estan boníssimes i tenen moltes ganes de sexe. Si  explica que és advocat ho tindrà molt fàcil. Experimenti, sigui curiós.  Bona resposta. Els hi diu que les ajudarà en el seu divorci. Té moltes possibilitats. Però ha de ser constant.  Però si no sóc advocat exercent,. només sóc llicenciat en Dret. ¡Es igual ¡ , per a elles és el mateix ¡ .    Pensava en les èpoques de caps de setmana al BALNEARI PRATS de Caldes de Malavella, la facilitat per trobar una ànima solitària era extraordinària.   Totes tenien ganes. Suposava que el seu estat i la influència de l'aigua eren claus per acabar al llit. Es va tapar amb la tovallola al notar l'inici de la erecció. No fallava. La natació era fonamental per la seva existència. Lamentava que feia masses setmanes que no hi anava. No es podia permetre aquella falta de disciplina.    Ja portava 30 minuts dins la Sauna. Xop de suor que li regalimava per tot el cos. Els porus de la pell eren oberts i suraven a discreció. Sortia per dutxar-se amb aigua gelada i entrava novament a la Sauna. Eliminava quasi un litre de toxines. Era meravellós. Podia afaitar-se sense sabó.  Quin gran invent dels nòrdics ¡ , molt abans de Crist ja es construïen petites cabanes de fusta que escalfaven per sota la terra amb carbó. Pensi que als països nòrdics és molt difícil suar. Clar, sino t'empaiten ¡ . Reien a gust.

El Doctor es va acomiadar. Au revoir Monsieur  BARRET ¡  . A bientot Monsieur M. ¡ .  Sol prenia el diari i llegia per no avorrir-se. Havia de col.locar-se de manera que no mullés el diari amb la suor que li queia del cap. Mantenia el coll recte i anava fent rotacions tal com lo havia ensenyat el bon Doctor a qui apreciava de forma sincera. Pensava en les avantatges dels règims multi partidistes existents als països del nord d'Europa.  El Dr. BARRET era partidari del bipartidisme. Ho havien discutit bastant al principi fins que ho van deixar estar. Si fas sauna has de procurar que el cor bategi el mínim. Recordo un jove que el van haver de salvar in extremis per una lipotímia.

 

No pararé fins destruir al Judes de la meva Junta ¡ . El seu bonic nas envermellia amb la indignació que sentia la molt bleda. Aquell idiota li va retreure que abans la paraula donada tenia un valor absolut, que es definia una persona que no era de fiar com “que no tenia paraula”. Citava a Josep PLA : els pagesos , homes de molta paraula tancaven els negocis amb un “fet¡” i una encaixada. Pensava amb el gust que sentiria quan li comuniquessin l'acomiadament del seu enemic el secretari.

 

Anava a la reunió de la tarda amb la lliçó ben apresa. Les paraules són accions que porten reaccions, una cop les pronuncies no les pots parar. Més que mai havia de ser prudent. Mostrar una falta absoluta d'emoció. Havia comprat dues entrades pel Teatre. Al Goya es representava “Truca un Inspector” de JB PRIESTLEY protagonitzada pel gran actor JOSEP Mª POU.

 

“Sans la liberté de blamer il n'est point d'eloge flatteur” -BEAUMARCHAIS

 

 Estava totalment en contra d'un sistema judicial acusatori , que significa que qualsevol pot acusar a qualsevol del delicte que li sembli, i que correspon a l'acusat demostrar que l'acusació és falsa i sense cap fonament. S'inverteix la càrrega de la prova. Això es produïa als EEUU amb el cas DOMINIQUE STRAUS-KAHN, segons el magnífic article dominical de BERNAD-HENRY LÉVY al EP.

 

 

Pensava en el que devia patir un dels seus referents DASHIELL HAMMET , l'home que es va negar a parlar,  a convertir-se en un delator. De camí a la reunió es va comprar el llibre INTERROGATORIOS (Ed. Errata Naturae) , va retallar una fotografia de Hammet durant els interrogatoris que va haver de suportar durant el seu segon judici de març de 1.953. El llibre descriu l'enorme força moral que va mostrar durant els anys dels processos de la Caça de Bruixes instigats pel senador Mc Cartthy per les suposades activitats nord-americanes. Durant els interrogatoris HAMMET lacònic com el seu personatge SAM SPADE , es va acollir a cada pregunta que li feien a la  Cinquena Esmena de la Constitució dels EEUU (“Em nego a contestar a la pregunta perquè la meva resposta podria incriminar-me). El tribunal de forma obsessiva que confessés que era comunista i que delatés a altres persones. Hammett va ser jutjat i tancat a la presó l'any 1951 per negar-se a declarar. Tenia 57 anys. Hammet com a exemple de persona amb una ètica inaguantable , capaç de perdre-ho tot per defensar els seus principis fins les últimes conseqüències.

 

Curiosament la seva filiació política va néixer al esclatar la Guerra Civil Espanyola. Al 1937 Hammet ja era un escriptor famós i ric que ajudava a finançar amb els beneficis dels seus llibres pel·lícules antifranquismes com THE SPANISH EARTH.   Havia triat un camí i no hi ha volta enrere.  

 

 

M. preparava el discurs per la Junta, es votaria la destitució del secretari i calculava els vots favorables. El secretari volia que la votació es fes en secret. Ell suggerí que es fes a ma alçada. Finalment es va votar i per dos vots va aconseguir la votació a mà alçada.

 

 

El món , amics i amigues, es troba dividit pel nacionalisme, l'odi religiós i el racisme, entre d'altres símptomes del retard de l'espècie humana. Ho havia copiat i traduït d'un article d'en JOHN CARLIN.

 

La maduresa consisteix en saber reconèixer la part positiva de la vida i assumir-la per tirar endavant, intentant veure la part bona de les males experiències o traumes viscuts al passat. Això és impossible ¡ Estúpid ¡, li va dir la CLIENTA. Et pago perquè em solucionis els meus problemes , no vull sentir més la teva filosofia barata.  Vull el cap del secretari¡,   Ell la va mirar i va assentir amb un gest.

 

Com més la tractava la trobava més abjecte, al darrer grau de l'abaixament, baixa, vil, més que dolenta, digne del més gran menyspreu. Com molt bé ho definia JUAN MARSÉ era un categoria de conducta o situació lleugerament més baixa i distinta de “sinistra” .  Havia apuntat al seu quadern els adjectius emprats per MARSÉ per qualificar una pel.lícula del valencià naif SIGRID MONLEÓN sobre la vida del gran poeta GIL DE BIEDMA: grotesca, falsa, inversemblant, bruta, pedant, desvergonyida , barroera.

 

Ell mateix havia catalogat la escala de la degradació humana, turmentant-se  per conductes i experiències viscudes :  sinistre, horrorós, abjecte, vil, mal pare, xingat de merda¡ .

 

Al entrar al despatx la secretària li havia dit que la seva clienta encara trigaria mínim mitja hora, aprofità per llegir un bon article de l’IGNACIO VIDA-FOLCH a EP : “DESOLACION Y CONSOLACION”. Relativitzant els aforismes que sovint utilitzen moltes celebritats i persones que estan per sobre del be i el mal. Per exemple el gran escriptor JULES RENARD deia que “Qui més ens estima i admira és el que ens coneix menys”.  I això depèn de cada cas. Aquest aforisme no sempre és cert. El que si va apuntar van ser dues definicions del fundador dels Jesuïtes S. IGNACIO DE LOYOLA sobre el que significa l'estat de desolació i consolació. LOYOLA descriu amb el castellà de la seva època l'estat de desolació com “la obscuritat del ànima, torbació en ella, moció a las coses baixes y terrenes, inquietud a varies agitacions y temptacions, movent a indiferència, sense Esperanza, sense  amor, hallándose toda perezosa, tibia, triste y como separada de su Criador y Señor”. I consolació a “todo aumento de fe, esperanza y caridad, y toda alegria interior que llama y atrae a las cosas celestiales y a la propia salud del alma, aquietándola y pacificándola en su Creador y Señor”.    

 

El Dr. Barret li havia confessat que havia passat èpoques en que fumava cànnabis, però ho havia deixat , al menys temporalment, per l'ansietat que li produïa , pels instants en que sentia haver perdut l'oremus com quan es regirava les butxaques buscant un objecte que no trobava , fixacions, nerviosisme, pèrdua de memòria material, que no significa conceptual.  Creia que no valia la pena patir aquesta ansietat malgrat les visions que sentia que el traslladaven a una altre dimensió. Havia de cultivar l'espiritualisme natural. Permeabilitat del cànnabis de màxima puresa, de síntesi deia,  que li proporcionava un col·lega que treballava en un laboratori multinacional , era molt temptador, coincidia amb un dels cínics més extraordinaris de la literatura TOMAS RIPLEY :  li agradava viure perillosament. El seu passat era el seu present, no patia de remordiments malgrat ser un assassí . El Dr. estava treballant en un estudi científic sobre aquest fascinant personatge creat per PATRICIA HIGSMITH.  Es justificava en que existien addiccions molt pitjors que la seva o actituds davant la vida més abjectes, vils i repugnants. MARIMON sempre li donava la raó. El Dr. Barret sempre l'havia ajudat. Sempre estaria en deute amb ell. Has de procurar reinventar-te cada dia, obra't a la realitat que també inclou el misteri, prescindir de l'inconscient ens priva d'un 80% de la realitat. Li mostrava estadístiques del professor de psiquiatria de Viena que havia estat el seu mestre. ¡ Els mestres són els infants, ells neixen lliures , amb una innocència RADICAL oberta al misteri, a la confiança en la vida. Es preguntava fins quan duraven aquests efectes dels infants.  Quan s'acomiadaven li va recordar la recepta de VIAGRA. Mentre li estenia va citar a JUNG “La vida te haca una pregunta cuya única respuesta eres tu”.  Baixant per l'ascensor intentava entendre aquella frase i no ho aconseguí.

 

Al sortir del despatx va agafar un taxi per dirigir-se a la reunió de la Junta. No les tenia totes. Veurem com acaba tot aquest espectacle. Li anava la vida.

 

                                               CONTINUARÀ