DIARIS SENSE FINAL
DIARIS SENSE
FINAL
“Freqüentment es
fa justícia, però quasi mai és fa el que és just”. J. BANVILLE – EL LIBRO
DE LAS PRUEBAS .
Pensant en la
mort del gran escriptor i premi Nobel
JOSE SARAMAGO, i en homenatge a la seva memòria, va rellegir CAÍN ,
anotava les frases que més
l’interessaven i que havia subratllat quan el va llegir de jove : “abandoneu
la supèrbia de la inefabilitat de totes
les religions: La supèrbia que
comparteixen tots els Deus. AZAEL , el querubí , l'ANGEL de la guarda, acollí
cristianament a l'ADAN i a la 'EVA, els va oferir preciosos consells i idees
pràctiques , un veritable camí de salvació pel cos i per l'ànima”. Prioritzar el cos. Era un avís.
Va passar la
tarda ordenant papers al seu despatx, va trobar una vella datada l'any 1.992, potser el més feliç de la seva
vida, va enviar pletòric al seu amic RAMON VILARDELL que treballava a Luxemburg
al Banc Europeu d'Inversions (BEI), i al que va visitar en dues ocasions :
Bé, quan a la vida amorosa, per sort estic solter ¡. Fa
poc vaig separar-me d'una dona que es diu Esther, després d'haver viscut amb
ella des de finals del meu tràgic any 1988. Aquesta vegada les coses han
canviar doncs he estat jo qui ha tallat. Visc en un piset del C. Sant Gervasi
de Cassoles, prop de casa teva.
Parlant d'altres coses , el Honorable PUJOL ha guanyat
novament les eleccions. I al 96 ben segur es tornarà a presentar. Es per tant
com Sant Elies: etern “in temporum”. Jo proposaria restaurar la Monarquia
catalana amb un nou Rei Jordi I , i la Reina Marta Ferrusola, el seu succesor
seria per dret el seu fill gran JORDI
II, dit el cast negociant que no s'equivoca mai a la vida i és un lladre
venerat, ell mai té culpa de res , i així continuaríem “in eternum”. No em facis gaire
cas per la meva ironia. Però et confesso que em preocupa aquesta força
irresistible del Jordi Pujol, aquest apoderament del nostre país amb el seu
personalisme aclaparador, i la colossal eina de propaganda que significa TV3,
que considero pot significar posar en perill el lliure pensament
internacionalista radical, de que tant em parlat tu i jo. Bé Ramon ¡ no et
menjo més el coco ¡, tinc moltes ganes de veure't . Considero que aquests
darrers quatre anys la fortuna m'ha acompanyat i això cal aprofitar-ho.
T'adjunto una targeta amb les meves dades.
El teu amic,
PD.- T’envio el
meu poema predilecte del CARLES RIBA:
SALVATGE COR
(1948)
“He dormit dins la Torre Obscura
De nit en la nit sense cel;
En tres somnis he estat arrel
I flor d’una estranya aventura,
pur envaint la cega altura
o aixecant els morts de llur vel
per prendre, al meu rostre infidel,
de no sé quin d’ells la figura. “
Tenia entra cella
i cella la veïna del àtic que tant mal li havia fet injuriant-lo sense cap raó
a les reunions de veïns. La seva vista
li repugnava, no l’importava si es moria. Pensava en la gran novel·la de la
HIGTSMITH “EXTRAÑOS EN UN TREN” que va portar al cinema el mestre HITCHCOK . tractava de dos desconeguts que es troben al tren, els dos tenen ganes de que desaparegui una persona, i acorden que un matarà a la víctima de l'altre i l'altre faria el mateix. El crim perfecte. No
podia evitar sentir simpatía per THOMAS RIPLEY. Que mata per sobreviure. Li venien al cap les imatges de quan
escanya a la seva promesa amb ulleres, i la cara d'idiota que fa quan poc a poc
va expirant.
Li encantava
viatjar en tren per Nadal prepararia un viatge a Madrid amb l'AVE. Volia marxar
ben lluny, desaparèixer del seu maleït barri de la cada cop més convencional
zona alta de Barcelona.
Va aprendre que molts cops és millor no arriscar-se. Pots arriscar-te massa i acabar sense res, excepte amb el penediment com única companyia, del que ja mai més te'n lliuraràs.
Va passar la
tarda veient una gens depreciable film CORAZONES SOLITARIOS, protagonitzat per
John TRAVOLTA i amb un bellíssima SHALMA HAYDEK d'assassina que personifica el
Mal i la luxúria, a qui el seu pare violava des dels 10 anys. Està basada en
fets reals. Pensava en la seva clienta X. Va anotar l' etern conflicte en la
existència de l'home o l’essència de la mateixa vida ha estat simbolitzat per
les diferents religions entre la lluita entre les forces del bé i del mal. Les
forces del Mal : Àngels i Dimonis, Shiva el destructor, Ariman príncep de les
tenebres, Moloc el déu del mal dels fenicis. Diàbolos est invers us Dei.
Lliçons
massòniques, surt de l'abisme i les tenebres, veuràs la llum ¡ BOAZ¡. Visita l'interior de la Terra, i rectificant trobaràs
la Pedra oculta. Vida iniciàtica.
Transmutació simbòlica, espiritual, moral i mental, segons el camí que vulgueu
prendre de les tres Llums: la saviduria. La força, la bellesa.
“No coneguéssiu
altres majestats que aquelles actives intel.ligències” JS PAPASSEIT
“El silenci
inclou l'elogi; t'ho dic de debò” . Qui parla molt , pensa poc.
Va despertar-se
de matinada , baixà com sempre a preparar-se el cafè, el gosset blanc encara
dormia plàcidament amb les catre potetes enlaire, escoltava Nirvana. Es va
espantar amb el cant del gegantí gall negre quan el
cel de GELIDA encara era fosc. De la vella cuina carbonera que encara es conservava
des de 1.925 va apareixien un gros escarabat negre caminava lentament, l'avia vist
i s'aturà. El va esclafar amb un diari que algú s'havia deixat, va recollir
l'insecte amb el ventre rebentat i el
tirà al wàter. Va sentir com el gos baixava lentament les escales encara mig adormit. Vestit amb el cafè a la mà va
encendre el seu primer pitillo. Intentà apuntar el somni ....es veia envoltat
de situacions perilloses, de luxúria, d'ostentació, passejava pels carrers de
Madrid amb descapotable, reconeixia a persones amb les que he tingut tractes i
bastants mals records, l'home del cap blanc
rient i mostrant les seves dents del vell cocaïnòman , aparentment ho
passava bé però interiorment sentia por i angoixa. Escridassà al gos i s'endinsà pel bosc del
Serralet. Llavors se li aparegué una altra senyal. Mig enterrat va veure un
objecte de ferro. Amb el bastó va aconseguir descobrir l'objecte . Era un cancell
de ferro. Un pagès li va assegurar que al menys tenia més de tres-cents anys d’antiguitat.
M. va llegir amb
atenció els articles apareguts a la premsa amb motiu del 150é. Aniversari del
PLA CERDÀ que transformà Barcelona en un gran ciutat d'Europa. M. sempre hauria
volgut ser arquitecte, un petit gran Boaz, cada vegada li resultava més incòmode
exercir com advocat a Barcelona.
ILDEFONSO CERDÀ era un funcionari enviat pel Govern de Madrid, regnava Isabel
II, i des del principi va tenir l'oposició de moltes forces vives de la nostra
ciutat que criticàvem obertament el seu projecte urbanístic. El consideraven un maleït visionari. Al segle
XVIII amb la primera Revolució industrial Barcelona tenia l’índex de densitat
més alt d'Europa. La mitjana d'edat de la classe obrera era de 24 anys.
CERDÀ era fill de
Centelles, no va estar d'acord en portar sotana, va trencar amb la seva família
i marxà a Barcelona a estudiar arquitectura i després a Madrid a estudiar
oposicions que el portaren al ser Funcionari civil del Ministeri de Fomento
l'Estat. CERDÀ va elaborar el pla
topogràfic de Barcelona. No va voler cobrar.
Va col·laborar en la construcció del primer tren Barcelona – Mataró –
Barcelona.
L'any 1.859 el
Ministeri de Fomento va fer executar el nou Pla urbanístic de Barcelona.
L'Ajuntament de Barcelona el va exposar mig amagat en una sala apart.
L'Ajuntament o va tenir més remei que acceptar la imposició del Ministeri. Un
autèntic acte de despotisme il·lustrat. Els Modernistes estaven contra Cerdà.
Temien les corrents d'aire. Domènec i Montaner no el podia veure. Els
propietaris estaven radicalment en contra de Cerdà. Sol, incomprès i calumniat
CERDÀ va morir a un Balneari de Cantàbria. Fins l'any 1.960 en que FABIAN
ESTAPÉ va escriure la seva biografia per salvar el seu nom. Actualment té una
gran plaça amb el seu nom.
MARIMON caminava
i caminava per la ciutat. Va fixar-se en
un cartell que anunciava l'obra teatral AMERICAN BUFFALO de DAVID MAMET.
Recordà la seva estrambòtica estada al TEATRO ESPAÑOL de Madrid veient GLENGARRY GLENN ROSS també del MAMET. Va estar patint
tota l'estona segut al galliner del Teatre sense poder aguantar-se les ganes de
pixar. Al baixar el teló va fugir mentre li relliscava per les cames la orina
calenta, amb els pantalons xops va sortir a la Plaza Sant Ana i va córrer com
un possés sota la fora pluja que queia sobre la nit de Madrid.
Caminava pel prat
del Serralet quan amb el bastó va detectar un vell objecte de ferro mi
enterrat. Era una escarpra. Una senyal. La desenterrà i la guardar a la
butxaca. Va buscar la seva definició al Diccionari: instrument en forma de
barra de ferro amb doble bisell en un extrem, que serveix per treballar la
pedra a cops de martell donats a l'altre extrem.
Comentarios
Publicar un comentario