DIARIS SENSE FINAL

 

Al grandíssim poeta barceloní CARLES RIBA 

                              (1893-1959 BARCELONA) 

DIARIS SENSE FINAL

 

“Freqüentment es fa justícia, però quasi mai és fa el que és just”. J. BANVILLE – EL LIBRO DE LAS PRUEBAS  .

  

Pensant en la mort del gran escriptor i premi Nobel  JOSE SARAMAGO, i en homenatge a la seva memòria, va rellegir CAÍN , anotava  les frases que més l’interessaven i que havia subratllat quan el va llegir de jove :  “abandoneu la supèrbia  de la inefabilitat de totes les religions: La supèrbia  que comparteixen tots els Deus. AZAEL , el querubí , l'ANGEL de la guarda, acollí cristianament a l'ADAN i a la 'EVA, els va oferir preciosos consells i idees pràctiques , un veritable camí de salvació pel cos i per l'ànima”. Prioritzar  el cos. Era un avís.

 

Va passar la tarda ordenant papers al seu despatx, va trobar una vella datada  l'any 1.992, potser el més feliç de la seva vida, va enviar pletòric al seu amic RAMON VILARDELL que treballava a Luxemburg al Banc Europeu d'Inversions (BEI), i al que va visitar en dues ocasions :

 “Amic Ramón,

 Després de molts temps sense saber res de tu , vaig trucar a casa dels teus pares per quedar per sopar i sorpresa ¡ , la teva mare em va dir que vivies a Luxemburg i em va donar la teva adreça on t'escric. ¿Com va tot?. Per part meva no em puc queixar, he acabat dret i ja sóc advocat ¡ , aquest febrer vaig aprovar les dues assignatures que hem quedaven: Dret Civil Família i Successions i Dret Internacional Privat. A principis d'aquest mes d'abril he començat un Curs sobre Comerç exterior a la Cambra de Comerç de Barcelona. Estic molt interessat en els Contractes internacionals d'agents comercials i de distribució per a la comercialització de productes a la Unió Europea. Com molt bé saps l'1 de gener de 1993 desapareixeran les fronteres físiques , ho trobo fantàstic. Penso que em podries explicar moltes coses del Benelux. Tinc un client , en Josep Ferret,  amo d’una bodega de vins de gran qualitat de denominació d’origen “Penedès”, i voldria contractar una distribuïdor o un agent comercial. A veure si em podries presentar algú de la Cambra de Comerç....

Bé, quan a la vida amorosa, per sort estic solter ¡. Fa poc vaig separar-me d'una dona que es diu Esther, després d'haver viscut amb ella des de finals del meu tràgic any 1988. Aquesta vegada les coses han canviar doncs he estat jo qui ha tallat. Visc en un piset del C. Sant Gervasi de Cassoles, prop de casa teva.

Parlant d'altres coses , el Honorable PUJOL ha guanyat novament les eleccions. I al 96 ben segur es tornarà a presentar. Es per tant com Sant Elies: etern “in temporum”. Jo proposaria restaurar la Monarquia catalana amb un nou Rei Jordi I , i la Reina Marta Ferrusola, el seu succesor seria per dret el seu fill gran JORDI   II, dit el cast negociant que no s'equivoca mai a la vida i és un lladre venerat, ell mai té culpa de res , i així  continuaríem “in eternum”. No em facis gaire cas per la meva ironia. Però et confesso que em preocupa aquesta força irresistible del Jordi Pujol, aquest apoderament del nostre país amb el seu personalisme aclaparador, i la colossal eina de propaganda que significa TV3, que considero pot significar posar en perill el lliure pensament internacionalista radical, de que tant em parlat tu i jo. Bé Ramon ¡ no et menjo més el coco ¡, tinc moltes ganes de veure't . Considero que aquests darrers quatre anys la fortuna m'ha acompanyat i això cal aprofitar-ho.

T'adjunto una targeta amb les meves dades.

 Quan vinguis a Barcelona, truca'm.

El teu amic,

 M.  

PD.-  T’envio el meu poema predilecte del CARLES RIBA:

SALVATGE COR (1948)

 

“He dormit dins la Torre Obscura

De nit en la nit sense cel;

En tres somnis he estat arrel

I flor d’una estranya aventura,

 

pur envaint la cega altura

o aixecant els morts de llur vel

per prendre, al meu rostre infidel,

de no sé quin d’ells la figura. “  

 

 

 

Tenia entra cella i cella la veïna del àtic que tant mal li havia fet injuriant-lo sense cap raó a les reunions de veïns.  La seva vista li repugnava, no l’importava si es moria. Pensava en la gran novel·la de la HIGTSMITH “EXTRAÑOS EN UN TREN” que va portar al cinema el mestre HITCHCOK . tractava de dos desconeguts que es troben al tren, els dos tenen ganes de que desaparegui una persona, i acorden que un matarà a la víctima de l'altre i l'altre faria el mateix. El crim perfecte.   No podia evitar sentir simpatía per THOMAS RIPLEY. Que mata per sobreviure.  Li venien al cap les imatges de quan escanya a la seva promesa amb ulleres, i la cara d'idiota que fa quan poc a poc va expirant.

 

Li encantava viatjar en tren per Nadal prepararia un viatge a Madrid amb l'AVE. Volia marxar ben lluny, desaparèixer del seu maleït barri de la cada cop més convencional zona alta de Barcelona. 

 Feia molts mesos que no l'afectava tant la lectura d'una novella com EL PERIODISTA DEPORTIVO de RICHARD FORD  (1944 Jackson, Mississipi) , li va causar una tristor infinita, la identificació amb els sentiment de solitud total del protagonista FRANK BASCOMBE era total. La falta d'amor o l'amor perdut. No trobar ningú a casa quan arribes al vespre amb qui compartir res. La  lluita interna per anar sobrevivint, superar la mort del seu fill de nou anys, el seu divorci, el suïcidi del seu millor amic, adversitats duríssimes que va superant estoicament al llarg del relat. Fes un esforç sincer per no perdre mai la perspectiva de les coses. Fins que cap al final defalleix. “Tothom té dret a la felicitat, però en moltes ocasions res no pots fer per ajudar-te a tu mateix”.   Aquesta forta pena interior l'acompanyaria per sempre. Necessitava estimar alguna dona, tocar-la, sentir el seu olor, riure.  Té raó Ford quan diu que quan un és jove  el plaer del sexe és l'origen del setanta per cent de la felicitat. “Sic transit gloria mundi”. Això també sempre és veritat. La revolta interna explota com una bomba retardada que tenia desactivada en el seu interior, quan la policia li comunica el suïcidi del seu millor amic, i queda magistralment reflectida quan contempla amb una mirada gèlida una creu de fusta clavada a la paret i es diu amb ràbia a si mateix “que Ell procura que tot el món tingui una vida miserable, i després  passa de tot. Que Ell hauria de ressuscitar en un món tan complex com l'actual. Que Ell es cauria de cul de la Creu. Que Ell no seria capaç ni de vendre un raspall”.  Aquest gir tan radical i inesperat, confirmava la seva admiració per R. FORD , sens dubte un dels grans escriptors vius,  del que només havia llegit “La última oportunidad”.

Va aprendre que molts cops és millor no arriscar-se. Pots arriscar-te massa i acabar sense res, excepte amb el penediment com única companyia, del que ja mai més te'n lliuraràs.

 

Va passar la tarda veient una gens depreciable film CORAZONES SOLITARIOS, protagonitzat per John TRAVOLTA i amb un bellíssima SHALMA HAYDEK d'assassina que personifica el Mal i la luxúria, a qui el seu pare violava des dels 10 anys. Està basada en fets reals. Pensava en la seva clienta X. Va anotar l' etern conflicte en la existència de l'home o l’essència de la mateixa vida ha estat simbolitzat per les diferents religions entre la lluita entre les forces del bé i del mal. Les forces del Mal : Àngels i Dimonis, Shiva el destructor, Ariman príncep de les tenebres, Moloc el déu del mal dels fenicis. Diàbolos est invers us Dei. 

 

Lliçons massòniques, surt de l'abisme i les tenebres, veuràs la llum ¡ BOAZ¡.  Visita l'interior de la Terra, i rectificant trobaràs la Pedra oculta.  Vida iniciàtica. Transmutació simbòlica, espiritual, moral i mental, segons el camí que vulgueu prendre de les tres Llums: la saviduria. La força, la bellesa.

 

“No coneguéssiu altres majestats que aquelles actives intel.ligències”  JS PAPASSEIT

 

“El silenci inclou l'elogi; t'ho dic de debò” . Qui parla molt , pensa poc.

 

Va despertar-se de matinada , baixà com sempre a preparar-se el cafè, el gosset blanc encara dormia plàcidament amb les catre potetes enlaire, escoltava Nirvana. Es va espantar amb el cant del gegantí gall negre quan el cel de GELIDA  encara era fosc.  De la vella cuina carbonera que encara es conservava des de 1.925 va apareixien un gros escarabat negre caminava lentament, l'avia vist i s'aturà. El va esclafar amb un diari que algú s'havia deixat, va recollir l'insecte amb el ventre rebentat  i el tirà al wàter. Va sentir com el gos baixava lentament les escales encara  mig adormit. Vestit amb el cafè a la mà va encendre el seu primer pitillo. Intentà apuntar el somni ....es veia envoltat de situacions perilloses, de luxúria, d'ostentació, passejava pels carrers de Madrid amb descapotable, reconeixia a persones amb les que he tingut tractes i bastants mals records, l'home del cap blanc  rient i mostrant les seves dents del vell cocaïnòman , aparentment ho passava bé però interiorment sentia por i angoixa.  Escridassà al gos i s'endinsà pel bosc del Serralet. Llavors se li aparegué una altra senyal. Mig enterrat va veure un objecte de ferro. Amb el bastó va aconseguir descobrir l'objecte . Era un cancell de ferro. Un pagès li va assegurar que al menys tenia més de tres-cents anys d’antiguitat.   

 

M. va llegir amb atenció els articles apareguts a la premsa amb motiu del 150é. Aniversari del PLA CERDÀ que transformà Barcelona en un gran ciutat d'Europa. M. sempre hauria volgut ser arquitecte, un petit gran Boaz, cada vegada li resultava més incòmode exercir com advocat a Barcelona.  ILDEFONSO CERDÀ era un funcionari enviat pel Govern de Madrid, regnava Isabel II, i des del principi va tenir l'oposició de moltes forces vives de la nostra ciutat que criticàvem obertament el seu projecte urbanístic.  El consideraven un maleït visionari. Al segle XVIII amb la primera Revolució industrial Barcelona tenia l’índex de densitat més alt d'Europa. La mitjana d'edat de la classe obrera era de 24 anys. 

CERDÀ era fill de Centelles, no va estar d'acord en portar sotana, va trencar amb la seva família i marxà a Barcelona a estudiar arquitectura i després a Madrid a estudiar oposicions que el portaren al ser Funcionari civil del Ministeri de Fomento l'Estat.  CERDÀ va elaborar el pla topogràfic de Barcelona. No va voler cobrar.  Va col·laborar en la construcció del primer tren Barcelona – Mataró – Barcelona.  

L'any 1.859 el Ministeri de Fomento va fer executar el nou Pla urbanístic de Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona el va exposar mig amagat en una sala apart. L'Ajuntament o va tenir més remei que acceptar la imposició del Ministeri. Un autèntic acte de despotisme il·lustrat. Els Modernistes estaven contra Cerdà. Temien les corrents d'aire. Domènec i Montaner no el podia veure. Els propietaris estaven radicalment en contra de Cerdà. Sol, incomprès i calumniat CERDÀ va morir a un Balneari de Cantàbria. Fins l'any 1.960 en que FABIAN ESTAPÉ va escriure la seva biografia per salvar el seu nom. Actualment té una gran plaça amb el seu nom.

 

MARIMON caminava i caminava per la ciutat.  Va fixar-se en un cartell que anunciava l'obra teatral AMERICAN BUFFALO de DAVID MAMET. Recordà la seva estrambòtica estada al TEATRO ESPAÑOL de Madrid   veient GLENGARRY  GLENN ROSS també del MAMET. Va estar patint tota l'estona segut al galliner del Teatre sense poder aguantar-se les ganes de pixar. Al baixar el teló va fugir mentre li relliscava per les cames la orina calenta, amb els pantalons xops va sortir a la Plaza Sant Ana i va córrer com un possés sota la fora pluja que queia sobre la nit de Madrid.

 

Caminava pel prat del Serralet quan amb el bastó va detectar un vell objecte de ferro mi enterrat. Era una escarpra. Una senyal. La desenterrà i la guardar a la butxaca. Va buscar la seva definició al Diccionari: instrument en forma de barra de ferro amb doble bisell en un extrem, que serveix per treballar la pedra a cops de martell donats a l'altre extrem.

 

                                         continuarà