EL SENY , SEGONS JOSEP FERRATER MORA (epd)

 

 

 

                     EL SENY  segons FERRATER MORA (1912-1991)

 INTRODUCCIÓ

En aquests terriblement tràgics  moments que patim,  on el seny sembla evaporat,  crec interessant reproduir aquest meu breu treball escrit l’any 2011, amb ocasió del 30é aniversari de la mort del que fora gran pensador i filòsof barceloní  Josep FERRATER MORA (epd);  penso amb tota humilitat que val rellegir la obra de Ferrater , val la pena per reflexionar una llarga estona.

He aprofitat aquest moment per introduir nous fets que l’any 2011 eren inimaginables, però previsibles.

 

1. Soms (30 de novembre 2020)

 

 

Hi han mots tant arrelats en el vocabulari d'un poble que traduir-los és trair-los, com passa amb aquesta paraula brevíssima i suggeridora: SENY.

 Una persona assenyada;  ell ha de tenir més seny; o ha de mostrar-se assenyat amb els seus clients.

 

Segons Ferrater, el seny és un compendi de vàries virtuts:

LA PRUDÈNCIA:  com una manera de veure les coses derivades no de la raó sinó de l'experiència del món i dels homes.

 

L’ENTENIMENT o consciència : una persona és entenimentada perquè ha fet esforços per estar en si mateixa i sobre si mateixa, per no estar folla, alterada o alienada.

Abans recordo les moltes vegades que de més jove sentia com es pronunciava la frase feta : “T’has begut l’enteniment?” .   Ara dubto molt que aquesta frase es digui amb la mateixa  freqüència. Es potser degut al seu alt sentit d’autocrítica?. 

 

Fem un parèntesi:  

Existeix l’autocrítica al nostre país ?. Pensem-hi.

 

Hem sentit aquesta sana paraula de la boca d’aquest diguem darrer ex president de la Generalitat, no elegit per sufragi universal, obligat a dimitir, sense gestió coneguda en benefici de TOTS els ciutadans (per ex. Obres i/o infraestructures públiques...), i que d’una banda no s’amaga d’expressar el seu cínic odi envers tot el que soni a espanyol, destacant la pretesa superioritat catalana,  però que de cap manera renuncia al seu altíssim SOU que pagaran tots els contribuents del país. 

En parlen amb algun sentit crític a la nostre televisió pública que paguem entre tots , d’això?.

Una televisió que cal recordar  suposa una despesa pública colossal, en detriment de la despesa sanitària i/o educativa i/o cultural , i que s’utilitza quan convé com arma propagandística dels bons (catalans) sempre en contra de l’altre, del contrari amic invisible traïdor responsable de tots els mals “habidos y por haber”.  

 

Continuant amb el bo del Ferrater , que quasi ha caigut en l’oblit més miserable : 

 L'enteniment exigeix un domini continu de si mateix.

 

LA DISCRECIÓ : la d'una persona que emprèn , abans de cada acció decisiva, un examen reposat de les seves possibles conseqüències.

 

LA CIRCUMSPECCIÓ:  mirar al voltant amb cautela (al cercle més o menys proper en el ens trobem: cercle : “circus”) , per no colpejar infructuosament en el buit;  actuar amb aplom. Persona circumspecte.

 Que cada acció tingui un objectiu i que cada objectiu tingui un sentit

 FERRATER diu,  i aquesta, opino,  és crec l’aportació més original en els seus treballs sobre el seny,  que en contra del que es pensa, el SENY no significa sempre SENTIT COMÚ.  Sentit comú com a tendència irreprimible al rebaixament i a la vulgarització. El sentit comú del petit conservador que el fa actuar seguint la rutina del dia a dia: obrir el negociet ; vendre i tancar la botigueta cada jornada exactament igual en el mateix horari, pels Segles dels Segles amén. 

 Com  escriu FERRATER : “Eliminació de l'ideal. Incapacitat de l'home per enlairar-se per damunt del que és habitual i rutinari. El sentit comú no és ni tan sols el sentit de tots, perquè no és el sentit de ningú, perquè ningú no l'ha pogut reviure ni renovar”.

 

Gelida, 

Hivern de 2011