VIATGE ALS JUTJATS DEL PRAT
Camino recte i estirat pel Carrer Mallorca, de sobte no se com ni perquè, em sento perdut un instant, em veig com un BORINOT ROS que vol escapar de les rets de l’aranya invisible. M’aturo i planto els meus peus adolorits – ja tinc hora amb el dermatòleg, paciència - , contemplo l’estàtua de Mossèn Cinto Verdaguer, el vull reptar també sóc una estàtua que respira cinc minuts, i segueixo endavant a buscar el Metro per anar als jutjats del Prat, tinc que agafar la linea blava fins a Collblanc per canviar a la línia L-9 Nord direcció Aeroport. Em torno a perdre dins el monumental forat ovalat de la moderna estació de Collblanc. Durant el trajecte llegueixo “Invitació a la bellesa” de Raimon Panikker (Barcelona 1918) : “La sabiduria i la veritat van unides” , em sento un farsant pensant amb la jugada que preparo amb l’Asto, però reflexiono : m’ho mereixo , tot el treball l’he fet jo i soc un imbècil pagant un 50% a les garrapates. De sobte el cor em colpeja, he perdut el mòbil?. S