Entradas

Mostrando entradas de diciembre, 2020

WALDEN O LA SOLITUD

Imagen
  WALDEN O LA SOLITUD                EXTRACTE DELS DIARIS DE 2014   1 ABRIL 2014 Segut al Bar Parera de BADALONA, comença a sentir-se sol, ben sol , com una fulla caiguda  d’un  roure. Com va escriure BALZAC: viure sol dins el silenci en una desesperació permanent.   El consola l’exemple de Henry D. THUREAU , filòsof i escriptor de   “Walden” , publicada als EEUU l’any 1854; aquest grandíssima obra la escrigué   aïllat del món durant 2 anys i 2 mesos, incomunicat enmig del bosc envoltat   de llops i ossos amb memòria, poc amistosos amb l’espècie humana, ,   que en aquell temps ja els matava a milers, sense   compassió. Durant tot aquest període va viure en una cabana de fusta construïda per ell mateix, just al costat del gelat Llac Walden al Nord de Michigan, als EEUU. D’aquí ve el nom del llibre: WALDEN.   Deixa de mirar el cel, i es queda contemplant molta estona un gran cartell convocant a la gent a una assemblea amb el reclam de "NO PAGUEM" . Li agradaria p

LA EUTANASIA DE CASSEN - Cap. I

Imagen
    LA EUTANASIA DE CASSEN “El verdadero héroe es el que se divierte solo”   Charles BAUDELAIRE                  Clínica Bernard Tavernier, Lyon (Francia)año 2061 Capítulo 1   Cassen era un vividor apasionado y apasionante, al menos así siempre se lo decía su adorada Nekane, fallecida hacía tan solo 6 meses en un accidente de circulación en las costas de Garraf; y ahora, para su mayor desgracia, se daba cuenta demasiado tarde que ella había sido la única mujer que de verdad lo había querido sentidamente en su tortuosa vida. La única. Demasiado tarde.  Tras el trágico suceso, Cassen padeció una grave depresión, dejó el bufete a su hijo único Jaime Sendra y a su esposa Patricia, con los que logró reconciliarse, y tras una larga estancia con los buenos sacerdotes del clandestino Monasterio de Poblet (Montserrat no quería competidores y la Generalitat se encargó del resto…), había decidido poner su punto final, para  ello había huido de Cataluña para ingresar en la Clínica Bernard Tavernie

CONVERSACIONES: RETRATO DE SEBASTIÁN P. PUÑETERO

Imagen
    CONVERSACIONES: RETRATO DEL ABOGADO SEBASTIÁN PÉREZ PUÑETERO BARCELONA AÑO 2055   Sebastián era uno de esos hombres contemporáneos, inseguros, controladores obsesivos, enfermos celosos, con una violencia de cobarde que no exhibe pero que siempre está latente en su quehacer diario. Su único tema de conversación en público era el dinero que tenía, la comida que comía, los vinos que bebía, y no faltaba nunca el fútbol: Su Barça, del que llegó incluso, por poco tiempo, a ser miembro de su Junta directiva. Se pavoneaba ante todos de los grandes restaurantes y hoteles en los que hubo estado en sus muchos viajes de lujo a lo ancho y largo del mundo en sus 46 años de vida. Era obeso, aunque se había practicado una reducción de grasa, seguía estando obeso. Era su maldición, como la de aquel gitano de STEPHEN KING . Aquella mañana, mientras se arreglaba en su enorme baño de oro,  el aroma de los huevos fritos con cerdo le llegaba desde la cocina automática del piso de debajo de su

LAS FIESTAS DE LA TRISTEZA

Imagen
  Foto superior: el extraordinario pianista de jazz EROLL GARNER, cuya interpretación de MISTY es, para mí,  insuperable. Foto inferior: La actriz de Chicago (1982) Brit Marling ,protagonista de la serie The OA, obra maestra absoluta (por muchos motivos imposibles de resumir en este espacio) que nunca se supo porqué Netflix dejó de emitir.  LAS  TRISTEZAS  NAVIDEÑAS BARCELONA 23 DICIEMBRE 2020   Aquella mañana, salió satisfecho del Penal 5, como siempre le pasaba con este juzgado y su buen juez humanista. Era un simple trámite de papeles en favor de una mujer investigada por una supuesta denuncia falsa. Vendió un móvil para poder subsistir, ella y su único hijo enfermo que nació con un solo riñón. Le habían asignado su defensa por el Turno de oficio. Pero su buen ánimo se desvaneció al instante por el ambiente imperante en la Ciudad de la Justicia.     Desolación en estado puro y duro. Realidad sin ficción. Ya en la Gran Vía, inhaló profundamente el aire negro y lustroso de la maña

UN DIA DE NOVEMBRE DE 2012 I GEORGE SIMENON

Imagen
  UN DIA DE NOVEMBRE de 2012 i George Simenon                     Arquitecte:  Josep Ros i Ros (Martorell epd)   1ª Hora : GELIDA al Penedès Alt             Es va llevar a les 5, matinava sempre, feia dies que no es trobava gaire bé. A càmera lenta va obrir el calaix de la vella tauleta de nit on guardava el tabac, el cendrer i en general tot el que portava dins les seves butxaques, depenent de l’estació de l’any. Va extraure el calaix de la taula,  posant-lo pla sobre el llit matrimonial ;   tot  per  olorar millor i a fons, el tabac ranci i aquella humitat pura i dura, única de Gelida.  Li agradava aquesta experiència mecànica, que sovint repetia. Encara mig dormit, sentia la música inexistent dels dos grans pins que es gronxaven aparentment al seu ritme.  Una il.lusió que omplia d’horror el jardí de la seva casa familiar, que el seu bisavi Benito havia fet construir al notable, i de tracte senzill,  arquitecte modernista i noucentista Sr. Josep Ros i Ros (1885-1951), amb e

VIATGE A PUIGCERDÀ: EL CIGNE NEGRE COIX 1ª part

Imagen
                 VIATGE A PUIGCERDÀ: EL CIGNE NEGRE COIX. En record dels bons germans Rosa i Rafael Quintana, pels divertits moments viscuts i passats amb total llibertat al entranyable BALNERARI PRAT 1ª PART:  BALNEARI  PRAT (Caldes de Malavella)  Maig de 1999.  Va conèixer a la Elsa Grandet un   matí de primavera molt gris i fresc.   S’estava dins la piscina d’aigües termals quan   inesperadament   la va veure sortir del petit vestidor de fusta amb un barnús blanc immaculat que es va treure amb elegant determinació, mostrant,  amb un estil inigualable,  el seu fantàstic cos  ben cenyit al seu banyador negre   i,   com fan les   hàbils   sirenes, va deixar-se caure a la piscineta per situar-se just al seu costat.   Estaven tots dos sols.    Amb una sola mirada còmplice va desarmar-lo, i li digué:   Et tinc vist de no sé on ... vius per Mandri... no?, quin avorriment... fem l’aperitiu ? , tinc molt fred, estaria encantada. Va dir allargant,   amb molta gràcia, la penúltima