Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2020

El DELATOR. PREMIO DE ACCESIT 1er. CONCURSO LITERRARIO SANT JORDI CONFINADO

Imagen
  EL DELATOR  Un alba inacabable va apagando las estrellas grises y tristes, una a una. Fuma tras el gran ventanal de su habitación y ve como empieza a llover, una lluvia extraña. El aire es insólitamente puro en Barcelona. Ayer, desde el Turó del Putxet contemplando el horizonte vio como la Montaña del TIBIDABO, con su noria y su cruz se convirtió en una línea recta, azul, bien cortada. Esta mañana se encuentra bien, motivado por cómo llevar un nuevo y algo extraño encargo profesional recibido: una lucha legal contra un delator, un individuo especialista en enviar anónimos a Notarios y a Procuradores de los Tribunales. Deja de llover. Aprovecha para pasear su perro evitando el confinamiento, quiere ir hasta el viejo Sarrià. Sale de la plaza Kennedy. Son las siete de la mañana. Un cartel coloreado en la entrada de los “escoltas de Montserrat”, “Qui no cau no guanya”(quien no cae no gana). Bonita frase en estos tiempos, piensa. Pero por desgracia en la vida actual quien cae acostumbra a

L'home de les mosques

Imagen
 "Les histoires d'amour finissent mal, en général" - Cançó popular francesa  de 1971  Van beure, després de fer topar les dues copes molt lleugerament, tan lleugerament que el contacte fou gairebé imperceptible.  Ell li aguanta el cap amb la mà. Ella es deixa guiar: - Molt bé guapa , així, així, no paris, no paris..ahhhhh.” No aconsegueix entendre el que li diu, però executa el seu treball de forma admirable. Se sent satisfet i també estranyament protector.  - T'acompanyo a casa amb cotxe, no trobaràs cap taxi a aquestes hores.  Ella s'incorpora per fumar.  -No puc viure pendent del que t'agrada i del que no t’agrada.  La sent caminar per l'habitació recollint la seva roba aquí i allà, volàtil , com el conillet de l'anunci de les piles de la TV. Es gira per acariciar-la i no la trova, ha volat. No s'explica com, no ha sentit la porta. Tanca els ulls i encara la sent riure.   - No seràs mai un bon novel.lista, no saps escoltar. - No, no  i no!  Jo d

LA VERDADERA MUERTE DE GEORGE SANDERS

Imagen
      LA VERDADERA MUERTE DEL ACTOR GEORGE SANDERS “Tenemos menos bosques, los ríos se secan, la fauna está casi exterminada, el clima se ha deteriorado, y cada día que pasa la Tierra es más pobre y más vieja”  -- “ El Tío Vania” de  Anton CHEJOF El actor GEORGE SANDERS (1906 San Petesburgo- 1972 Castelldefels),  se quitó la vida durante un curioso viaje a Barcelona en abril de 1972.  El inolvidable malvado y algo pervertido amante de REBECA (Alfred Hitchcock 1940),  se desplazó en taxi  desde el mismo aeropuerto a la población costera de Castelldefels, a pocos kilómetros de Barcelona, y se hospedó en el Hotel Rey Don Jaime. Considerado uno de los más lujosos de la época, y famoso por sus calamares a la romana, y por las fiestas clandestinas con mucho vicio que montaban los jóvenes burgueses más gamberros de Barcelona.  El día 27 de abril de 1972 , la prensa apenas se hizo eco del suicidio de SANDERS. Oficialmente, la muerte  fue a causa de una toma excesiva y accidental  de

EL PATINETE ELÉCTRICO

Imagen
  EL PATINETE ELÉCTRICO  Dedicado a MILENA BUSQUETS TUSQUETS  con todo mi afecto y simpatía y por haberse acordado de la mala suerte del pobre alcalde de Badalona     Está desayunando en FARGA, prepara su próximo viaje a PARIS , su viejo amigo Massip,  el buen farmacéutico de la Calle Bertrán, le ha recomendado una cena en “Le ciel de París” , un restaurante impresionante en la planta 33 de un rascacielos en el barrio de Monrtparnasse. -  La sede de ORANGE- le dijo Massip -va girando muy lentamente sin detenerse nunca, mientras cenas ves todo París-. Marimón cierra sus ojos y se ve en La Place Vendome, como la primera vez que estuvo en la ciudad. Esa noche vio salir del cercano Hotel Ritz a Kate Moos, con una sencilla elegancia deslumbrante. Recuerda como  quedó petrificado cuando la vio, tan bella, tan deliciosa, tan  gamberra.  Lee en la contra de LV de un desconocido Profesor de Boston , OTTO SHARMER : “Somos una civilización que se desmorona y se acaba. Estamos ante el abismo. E

VIATGE AL TRIBUNAL SUPREMO DE MADRID AMB EL VELL MASUET

Imagen
"Estranyes flors, aquestes que he trobat per la Ribera de l'insomni: xiscles de vent i diamants d'escuma brillant al sol" Joan Vinyoli                                   L'AVE surt a les set del matí. Marimón Advocat es disculpa per anar a   fumar. El vell s'emprenya i li recrimina aquesta falta de seriositat quan només falten cinc minuts per la sortida. Va   a Madrid amb   el seu client el vell Masuet de 101 anys i el seu asssistent peruà Lisardo. Van   Al Tribunal Suprem.    El tren vola i el vell rondina, el peruà l'incorpora a la cadira de rodes per anar al lavabo.    Torna més tranquil i li comenta al Marimón que porta una corbata molt elegant.  Marimón se l'arregla mentre contempla els camps de Guadalajara, on l'exercit republicà guanyà una de les poques batalles contra els italians que van haver de recular,   una popular cantarella ho recorda.   Ho havia llegit no sap on.  Aquesta nit passada a l HOTEL BETRÁN ha somiat que trucava

MARIMON I EL SALVADOR ROBERT MITCHUM

Imagen
Estava a PARIS segut a la petita terrassa de la seva habitació del l’Hotel BOSÉJOUR a la Rue des BATIGNOLLES llegint “EN LAS MONTAÑAS DE LA LOCURA” del geni HP LOVERCRAFT. El sol brillava, el cel era d’un color blau fosc molt compacte no es veia ni un núvol, i de sobte l’atemoreixen les grosses gotes de pluja que cauen en diagonal i que al trencar-se dibuixen amplies taques en forma de monstres semblants als que descriu LOVERTCRAFT a l’Antàrtida. El varen trucar quan s’adormia , era el POPINGA. “Han trobar a la LAURA morta, seguda al wàter amb un agulla hipodèrmica clavada al braç, sembla un suïcidi per sobredosi d’heroïna i cocaïna. M’ha informat el teu amic sergent MORRIS dels Mossos de Sant Sadurní. M’ha demanat que et truqui , has de venir a GELIDA”. Li ve al cap la cara de psicòpata del MORRIS el va salvar de ser imputat per les pallisses que pegaven alguns policies a la cel.la als detinguts que molestaven a la Comissaria de Les Corts de Barcelona. Aquesta poli de merda   li d

EL MAL

Imagen
  “Mi Primer relato escrito en castellano”   SER MADRUGADA.  Suena SOUL MAN y se agradece.   1967.     Al habla un oyente.  - Hola soy NICANOR.   - Adelante, encantado, de dónde llamas….Señor?- se escuchan i nterferencias- …, pues usted dirá y feliz día de Navidad de este 2030.   - Me dedico al mal .   Desde que despierto hasta que me duermo. Me llamo NICANOR. Soy un hijo de puta. Me organizo el día para hacer daño a los demás . Cuando me levanto ya cavilo por quién debo empezar. Solo, sentado en la mesa de la cocina que cubre un tapete de hule rojo que parece estropajo de lo viejo que es , me tomo mis pastillas a la tuntún y una cafetera grande de café hirviendo que tomo sin azúcar negro como el cojón de mi gato , el otro se lo corté hace dos semanas. Negro   azabache   pulgar redondo con dos pelillos blancos, que a veces se los arranco de cuajo, así es el cojón de mi gato. Soy conserje y siempre estoy fregando y me fijo mucho en los rectángulos del suelo.    Al locutor se le ha c

Hotel Mikado

Imagen
Sent com l'apunta el fals cel de Gelida en un marc blanc i desert.   S'està al seu racó del jardí de casa ordenant retalls de premsa i prenent notes al Quadern. Apunta   el que Dalí va deixar escrit: "Sóc català, i per tant un paranòic" . S'acompleixen 25 anys de la seva   mort. " . El vici és un monstre i Llucifer en va ser l'arquitecte creador, i la meva obra és monstruooosa!". V a dir el geni de Figueres. Està molt satisfet per haver pogut acabar la monumental obra de Cristopher CLARK "SONÁMBULOS. Cómo Europa fue a la guerra en 1914" (ed. Galaxia Gutenberg)". Escanejarà i ampliarà unes fotografies on surten el Zar NICOLAS II i el President francés POINCARÉ en un carruatge tirat per solemenes cavalls negres.   Katte Moss acompleix els 40. Declara al VOGUE que les persones més interessants són els grans llibertins i els boixos, gent que crema, crema i s'encenen com fabulosos cohets grocs que exploten com aranyes negres co

La dama del ascensor

Imagen
  “Al principio no se vislumbra el   desenlace definitivo”  HERÓDOTO “ Va haver de lluitar contra la sed, la gana, la solitud, la autocompassió, la por. No li quedava res.   Va seure en un banc del Parc del Castell de Gelida   i contemplà la posta de sol . Va veure la terra tornar-se blava i molt freda. Desprès només obscuritat.   FI" Bravo, és un final magnífic.    Has   fet un brillant   microretrat del cada vegada més claustrofòbic,   egocèntric i desorientat present,     MARIMON,     ¿M’explico? . Es pensa que pot dir el que li sembli.       Visc   en la divertida despreocupació del qui sap que no té res a perdre perquè ja ho ha perdut tot. De totes formes hauràs d’introduir algun canvi. Falten escenes de sexe explícit. ¿M’entens oi?.    En cadascun del gestos del editor   RAMON   MELITÓN MANZANO s’endevinava una ràbia concentrada, MELITÓN tenia un nas xato en forma de cigró natural.   Uns ulls desconfiats. La boqueta d’un rap. El volia matar. L’odiava. Vostè m’entén el

HISTÒRIES D’AMOR ( CAPITOL I)

Imagen
  HISTORIAS DE AMOR (capítulo I) “Hay que interrumpir el confort con sobresaltos” – Michel HOUELLEBECQ – (2016) Va trobar la E.   a TINDER,   no era una foto fixe, era un video on ella ballava molt lentament, movent el seu bonic rostre   amb molta gràcia i parsimònia. Durava uns 10 segons. Ho va comprovar. Al costat,   només apareixien aquestes paraules reals: “ E.   47 años. De Igualada. Perfil: “ Después de ciertos infiernos  , No cualquier demonio me quema Pero trátame como a un ángel Y yo me encargaré de que toques El cielo ...” A 75   km de distància,   Torre urb. Bruc ,   afegia. Cementiri Nou - Igualada - Obra del genial Arquitecto ENRIC MIRALLES epd -  Va sentir com un rampell   elèctric   al cervell, al llegir per tercera vegada aquell poema de perfil de la tal E.     d’igualada. Li ve la ràfega del record de l’Enric Miralles (1954 Barcelona- 2000 Igualada) ,   genial arquitecte igualadí , va morir amb només 45 anys   incomprès pel seu món local.   Fou l’arquitec